Ruta per l’Emblemàtica Avinguda Gaudí

Ir a la siguiente sección

Ruta Recomanada d’avui

Itinerari: Sortim a l’Estació de Metro de Sagrada Família (L2 i L5), i caminem per l’Avinguda Gaudí fins a l’altura del Carrer Indústria on ens trobem amb l’escultura d’Apel·les Fenosa El bon temps perseguint la Tempesta. Seguim pujant per l’Avinguda fins al recinte modernista Hospital Sant Pau i, si volem, el rodegem pel carrer de Cartagena fins als Jardins Pla Armengol. Ben a prop, a la Ronda del Guinardó amb el carrer de Sant Quintí tenim el metro Guinardó Hospital Sant Pau (L4).


 

Ruta per l’Emblemàtica Avinguda Gaudí

En el recorregut d’avui ens centrarem en una avinguda molt emblemàtica per a la ciutat de Barcelona: l’Avinguda Gaudí, una petita diagonal transitable que trenca la quadrícula de l’Eixample i que ens ofereix unes vistes precioses dels monuments que la flanquegen: el recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau de Domènech i Montaner i la Sagrada Família de Gaudí. De fet, neix el 1909 de la mà de Léon Jaussely amb el propòsit de comunicar l’hospital amb l’església, amb el nom de “Diagonal de Sant Pau”.

Però finalment se la va anomenar “Avinguda del General Primo de Rivera” i s’inaugura el 1927. Pocs anys després, el 1931 amb la Segona República, li canvien el nom per “Avinguda Gaudí”, tot i que a l’acabar la guerra el 1939 tornarà al seu nom anterior. Tot i això, la gent va continuar nomenant-la “Avinguda Gaudí” fins que finalment el 1962 es fa oficial. 

Era una via per on hi passaven cotxes i autobusos fins que, el 1980, l’Ajuntament de Barcelona la remodela fent-la només accessible als vianants. En aquesta transformació també se li va voler donar un toc més ornamental. Per una banda, es va col·locar una marquesina de fusta al primer tram – el de més a prop de Sagrada Família  – i una font al tram més proper al recinte modernista de l’hospital.

Per altra banda, destaquen els fanals modernistes, elegants i únics, dissenyats per Pere Falqués i col·locats el 1985. La seva ubicació original era l’encreuament entre Passeig de Gràcia i l’Avinguda Diagonal, a la Plaça del Cinc d’Oros, però es van treure el 1957 ja que dificultaven el trànsit. On van estar, doncs, des de 1957 fins 1985? Guardats en un magatzem!

Finalment, també es va col·locar l’escultura que estem observant: El bon temps perseguint la tempesta d’Apel·les Fenosa.  Es tracta d’una obra feta el 1978, de bronze, que vol representar els valors positius enfront dels negatius, personificats respectivament pel Bon Temps i la Tempesta. Es tracta d’una lluita, d’un conflicte que existeix dins de cadascun i també en el context general de la història humana.

Apel·les Fenosa – nascut a Barcelona l’any 1899 – n’és l’autor, un home format a França però que retornarà a Barcelona el 1929, animat per la idea de la proclamació de la República, per exposar a la Sala Parés. Però el 1939 s’ha d’exiliar i retorna a Paris, fins la seva mort l’any 1988. El seu estil i la seva dedicació a l’escultura comença a prendre més importància en el moment en el que coneix a Picasso, a Paris.

En aquell moment ja és un autor consagrat, exposa a Paris, Londres, Barcelona, Praga, Nova York, Tòquio, etc. És admirat pels grans poetes del moment com Paul Eluard, Josep Carner, Salvador Espriu o Pablo Neruda. De fet, molts d’ells són els seus millors defensors i col·leccionistes, començant pel mateix Picasso que el considerava com un fill. 

 

Gens presumptuós, bondadós i vocacional, la seva preocupació constant per l’escultura que encara havia de crear l’allunyava dels interessos del mercat. Els seus galeristes van ser també persones especials: André Level, Jacques Dubourg o els Gaspar. Va ser un home dedicat a la pau, el 1981 l’UNESCO li encomana el guardó del Premi de l’Educació per la Pau, un any després rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i el 1983 la Legion d’Honneur atorgada pel Ministeri de Cultura francès i, finalment, el 1987 la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona.

El seu estil, en un primer moment, es caracteritza per l’estilització de les formes, per l’al·lusió a la cultura clàssica i a la mitologia. Als anys 40 es consolida com a artista i se centra en les al·legories, estudis de dones i en retrats d’intel·lectuals. A cadascuna de les seves peces el que sempre hi havia era un tractament molt especial de les superfícies, com si es moguessin, com si vibressin. Això culmina als anys 60 quan el dinamisme es converteix en protagonista de les seves obres. 

Just davant tenim l’espectacular recinte modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Aquest projecte és el resultat de la fusió de sis hospitals, l’any 1401. En un primer moment se’l va anomenar Hospital de la Santa Creu i estava situat al centre de la ciutat. Avui dia aquest espai acull la Biblioteca de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Escola Massana i dues biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona

A finals del XIX, aquest recinte va quedar petit degut al creixement demogràfic de Barcelona i als avenços en medicina i es va plantejar la construcció d’un nou edifici. Gràcies al llegat del banquer Pau Gil, es va començar a construir l’any 1902 de la mà del prestigiós Lluis Domènech i Montaner i es va inaugurar el 1930. Avui dia el recinte hospitalari es troba, des del 2009, en unes noves instal·lacions ubicades a l’extrem nord del conjunt modernista. 

Si ens ve de gust, podem seguir la ruta cap a als Jardins del Doctor Pla i Armengol pujant pel carrer Cartagena, a l’esquerra del recinte. Agafeu aire perquè fa força pujada! Aquest espai forma part del corredor verd Ciutadella-Collserola que té com a objectiu connectar els espais naturals entre mar i muntanya, facilitant així el moviment de la flora i la fauna entre el parc de la Ciutadella i el parc natural de Collserola.

En un origen eren els jardins que envoltaven la finca Ravetllat-Pla, abans tancada al públic i que avui dia acull la Fundació Ramon Pla Armengol amb una valuosa col·lecció de 850 peces de mobiliari, escultura, pintura i orfebreria que es pot visitar gratuïtament. Aquesta reforma, feta a partir de propostes de gent del veïnat, divideix els jardins en tres espais: 

  • El jardí noucentista amb la finca, jocs d’aigua i patrimoni artístic i històric com la font de Venus de Frejús d’Adolf Florensa, arquitecte de la finca.
  • Els antics estables, on avui dia s’han col·locat grades, miradors i un espai de jocs infantils.
  • Una zona restringida amb horts urbans i recorreguts educatius.

 

Esperem que gaudeixis d’aquesta passejada!

Text per Marina Hernández, Guia del Centre Europeu de Barcelona.