Ruta Recomanada d’avui

Itinerari: Des de l’estació de metro Girona (L4) pugem pel carrer de Girona fins al Carrer de València, o bé des de l’estació de Verdaguer (L5), sortim per Avinguda Diagonal i baixem pel carrer Girona fins a València. Un cop allà ens trobarem amb el Mercat de la Concepció i al costat l’edifici que alberga el Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Seguim per aquest carrer fins Roger de Llúria. Just a l’encreuament trobem a la dreta la Casa Jaume Forn i a l’esquerra la Casa Josefa Villanueva, dues cases modernistes de gran qualitat. Baixem per Roger de Llúria i, just al costat d’una altra casa modernista, trobem l’església de la Concepció. 

L’Església de la Concepció: la història de 3 Esglésies

L’objectiu d’aquesta ruta és descobrir la interessant història de l’Església de la Concepció, ja que es tracta d’un edifici creat a través d’antics edificis religiosos avui dia desapareguts… Però abans d’arribar, tenim la sort de poder anar observant altres elements també molt interessants a nivell històric i artístic.

En primer lloc, tenim el Mercat de la Concepció que s’enllaça amb la història de l’església, ja que es construeix el 1871 i el 1884 l’Ajuntament de Barcelona compra tots els terrenys de l’illa del costat (carrer Aragó, Bruc, València i Girona) per la necessitat d’ubicar un mercat, ja que llavors era la zona més poblada del nou barri. A més, és un bon moment per visitar el mercat ja que compleix 130 anys d’història!

El projecte del Mercat de la Concepció –que rep aquest nom per l’església– va ser encarregat a Antoni Rovira i Trias, arquitecte que havia dut a terme també el projecte del Mercat de Sant Antoni. Les noves possibilitats arquitectòniques de la tecnologia del ferro van ser aprofitades també a Catalunya, on es va començar a utilitzar aquest material a causa dels avantatges estructural que oferia. 

Just al costat trobem un edifici molt diferent, semblant a una construcció medieval, com un castell. Es tracta del Conservatori Municipal de Música, fet entre 1916 i 1928 per Antoni de Falguera i Sivilla. En un primer moment, l’arquitecte Pere Falqués va projectar l’Escola Municipal per nens i nenes sords, muts i cecs. Es va començar l’any 1907 però el projecte no va tirar endavant; així que el 1916 l’Ajuntament va decidir construir l’edifici del Conservatori Municipal de Música. 

Es tracta d’un edifici amb elements historicistes i se situa a finals del Modernisme i principis del Noucentisme. És, de fet, una obra paradigmàtica de la transició entre els dos moviments. Per un costat, observem trets neogòtics que podem relaciona amb l’estil de Josep Puig i Cadafalch – mestre d’Antoni de Falguera – i detalls ornamentals plenament modernistes i, per l’altre costat, mostra un elegant equilibri propi del Noucentisme. 

El punt més interessant el trobem a la cantonada, on hi ha l’entrada principal, coronada per un grup escultòric d’Eusebi Arnau: una evocació de la música a través de quatre figures al voltant de l’escut de la ciutat. A sobre trobem els finestrals neogòtics que corresponen a la planta noble on hi trobem la Sala Vermella, dita així per estar folrada amb domàs vermell. Finalment, la façana es corona amb onze finestres just a sota d’una gran barbacana de fusta policromada des d’on arrenca la coberta a quatre aigües de diferents colors. A més, la vistositat de la façana, s’emmarca amb dues torres cilíndriques de teulades còniques. Cal remarcar la gran quantitat d’obertures per donar a l’edifici una bona lluminositat i ventilació; més de 150 entre les de la façana i les dels patis interiors.

El Conservatori obre de dilluns a divendres de 8.30h a 21.30h i dissabte de 9h a 13.45h. Val la pena passar dins d’aquest horari per poder observar el vestíbul principal, amb el sostre enteixinat amb bigues i escuts pintats de blau cel, la magnífica escalinata de marbre blanc italià i l’arcuació de caire medieval feta amb pedra de Montjuïc, igual que la façana de tot l’edifici.

Seguim el nostre recorregut per veure dues cases modernistes molt impressionants. Hem de tenir en compte que aquesta zona era el barri predilecte de la burgesia, que va introduir un estil propi: el Modernisme. Un reflex d’aquell moment de vitalitat i creixement en la història de Barcelona. Just a la cantonada entre el carrer de València i Roger de Llúria, trobem aquestes dues cases. A la dreta, la Casa Jaume Forn, feta per Jeroni Ferran Granell en origen, però quan Forn va passar a ser-ne el propietari Domènech i Boada la va remodelar. L’edifici, imponent, ocupa tot un xamfrà. Destaquen sobretot les tribunes poligonals de les cantonades, amb forja i cristalleria emplomada, atribuït al taller Rigalt i Granell. 

Si girem el cap a l’esquerra, trobem la Casa Josefa Villanueva. Un gran edifici, que de fet són dues cases adossades, dissenyat per Julio María Fossas Martínez. Va ser concebuda com un conjunt simètric amb dues tribunes de pedra amb cúpules a cada extrem. Però avui dia només se’n conserva una, ja que l’edifici va ser remodelat al cap d’uns quants anys. Si ens fixem, la disposició dels balcons al llarg de les dues façanes atenua la sensació de verticalitat, sobretot al terrat, que serveix d’eix d’uniformitat de tota la construcció.

Baixem per Roger de Llúria i arribem a la meta de la nostra ruta: l’Església de la Concepió. Des que va començar a construir-se, va esdevenir el centre de la vida dels veïns i veïnes, ja que s’hi feien nombroses activitats religioses i socials. 

Però la seva història és el que la fa més interesant, sobretot des del punt de vista arquitectònic. L’edifici de l’actual parròquia és una construcció gòtica enmig de l’Eixample de Cerdà, això sobta ja que no corresponen al mateix moment artístic. Resulta que aquesta construcció és el resultat de diversos trasllats de dues esglésies que es trobaven a Ciutat Vella. Per una banda, el monestir de Santa Maria de Jonqueres que perillava a causa de l’obertura de la muralla i l’expansió de la ciutat. De fet es trobava al costat de l’antiga muralla barcelonina, molt a prop d’on ara hi ha la Plaça d’Urquinaona.

L’Ajuntament va decidir, però, que es desmuntaria i es traslladaria pedra per pedra cap a la nova zona d’expansió, l’Eixample. Només entrar per la porta que es troba a Roger de Llúria, podem veure part d’aquest antic convent: el claustre. El Monestir de Santa Maria de Jonqueres tenia un dels claustres més grans de Barcelona (juntament amb el de la catedral i el del Monestir de Pedralbes). Compost per dues galeries superposades amb columnes molt estilitzades i elegants arcs apuntats. Recomanem que hi passegeu per desconnectar i gaudir d’aquest oasi de pau enmig d’aquesta zona tan dinàmica i sorollosa.  

Per una de les portes laterals entrem a la nau, d’estil neogòtic ja que es van fer diverses modificacions, sobretot entre 1936 i 1939. Al fons veiem l’altar major amb una bella imatge de la Immaculada Concepció, patrona del temple, realitzada per Enric Monjo. Va ser col·locada el 7 de desembre de 1942.

Finalment, us recomanem que aneu fins a l’entrada que es troba al Carrer Aragó per poder observar bé tota la façana principal i el campanar. Aquest últim, també va formar part d’una antiga església que avui dia ja no existeix: l’Església de Sant Miquel. Es trobava darrere la casa de la ciutat, més o menys a l’actual plaça de Sant Miquel i també havia d’enderrocar-se per afavorir l’expansió de la ciutat. Es va decidir que aquell campanar, també gòtic, seria el complement perfecte per a la nau principal de la Concepció, ja traslladada.

A aquest campanar s’hi van afegir alguns elements decoratius com pinacles a la part superior, que li atorgaren l’aspecte que avui veiem. L’horari d’obertura és de 8h a 13h i de 17h a 21h, assegureu-vos d’anar quan estigui oberta!

Text per Marina Hernández, Guia del Centre Europeu de Barcelona.