Itinerari: Des de l’Estació de metro Maria Cristina (L3), surt al carrer i, travessa l’Avinguda Diagonal i puja pel Carrer Doctor Ferran que posteriorment canvia de nom i s’anomena carrer d’Eduardo Conde. Primer, a mà dreta, trobaràs els Jardins de Vil·la Amèlia i després al costat els Jardins de Vil·la Cecília. Davant d’aquests jardins, a l’altra banda del carrer, veuràs el Convent dels Caputxins. Si segueixes pujant pel carrer d’Eduardo Conde i gires el primer carrer a la dreta, Cardenal Vives i Tutó, trobaràs finalment la Casa Sastre Marquès.
En aquesta ruta descobrirem una casa del genial arquitecte del modernisme, Josep Puig i Cadafalch, que està fora dels recorreguts habituals i que és força desconeguda per la majoria de gent de Barcelona. A més aquesta casa està situada a prop de dos parcs públics que us permetran poder gaudir d’uns espais verds dins de la ciutat.
Josep Puig i Cadafalch és un dels arquitectes que va destacar més en l’etapa modernista a Barcelona. Tenim molts edificis seus a la ciutat i a altres poblacions de Catalunya. Moltes de les seves cases o edificis els podem trobar a l’Eixample, com serien a Casa Amatller al Passeig de Gràcia, o situades a la Diagonal la Casa de les Punxes, la Casa Baró de Quadres i la casa Serra. Però també en trobem altres a diversos punts de la ciutat com seria a l’Avinguda Tibidabo, Passeig de la Bonanova…
En aquest cas us portem al barri de Sarrià, molt proper a l’Avinguda Josep Vicenç Foix, concretament a la cantonada dels carrers Eduardo Conde i Cardenal Vives i Tutó. Hi veureu la Casa Sastre i Marquès, que podrem contemplar magníficament des de l’exterior, ja que ha estat restaurada recentment.
La casa va ser construïda el 1905, moment que Puig i Cadafalch estava realitzant altres residencies per famílies burgeses. Aquesta casa la podem situar en un moment de canvi d’estil de l’arquitecte, quan abandona la que anomenem com a etapa rosa (més modernista) per entrar a l’etapa blanca (d’un estil més racionalista o centre europeu). De la decoració de la Casa Sastre Marquès hi destaca l’ús del maó vist, l’esgrafiat i sobretot les rajoles amb alternança de dos colors. També destaquen a la casa, com a la tanca del jardí els merlets triangulars.
Fixeu-vos en el fet curiós, que en el bloc de pisos que van fer posteriorment just al costat de la casa, es va utilitzar aquests mateixos motius decoratius per crear una unitat visual. Un dels elements més destacats de la casa és la glorieta situada a la cantonada de la tanca del jardí, que té una coberta cònica amb ceràmica verda i blanca, que fa joc amb la torre que corona la casa.
Com a curiositat, el propietari de la casa tenia una farmàcia al carrer de l’Hospital del Raval decorada pel mateix arquitecte, que no s’ha conservat.
Just a l’altre costat de l’avinguda trobem el convent dels Caputxins, que va ser el lloc on va succeir el fet històric conegut com la Caputxinada el març de 1966, quan s’hi reuniren tres dies més de 400 estudiants, professors i intel·lectuals amb el que s’anomenà l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona.
I també molt proper a la casa trobem dos parcs públics destacats. Per una banda, els Jardins de Vil·la Cecília, on hi ha el Centre Cívic del barri a l’interior. Hi destaquen els plàtans, palmeres i pins i un curiós canal d’aigua on hi trobem l’escultura Ofèlia Ofegada de Francisco López Hernández. Just al costat d’aquests jardins trobem els de la Vil·la Amèlia, amb un caire més romàntic, un estany al centre i diversos arbres centenaris.
Text per Albert Oliet, Guia del Centre Europeu de Barcelona.
Vols rebre interessants propostes per al teu temps de lleure?
Subscriu-te a la Newsletter Cultural del Centre Europeu
