Return Share
El castell de Pau, fortalesa i cort dels senyors del Bearn
El castell de Pau, fortalesa i cort dels senyors del Bearn
Compartir Post

Les primeres notícies històriques de Pau apareixen a principis del s.XII, tractant-se d’un petit castell situat estratègicament per controlar el gual que travessa el riu Ousse i els passos pirinencs que hi conflueixen. Aquesta primera fortificació seria una torre encerclada per una palissada, “pau” en occità bearnès, terme que podria haver donat nom a la vila que hi creix a l’entorn.

Pau serà impulsada pels vescomtes de Bearn, que s’allotgen sovint al seu castell, erigeixen la ciutat en capital de vegueria i hi nomenen un batlle per a què hi governi delegat. Al s.XIII els senyors del Bearn s’emparenten amb els comtes de Foix, que són alhora co-prínceps d’Andorra; així el nou llinatge Foix-Bearn esdevé un important poder a cavall dels Pirineus. Al llarg del s.XIV, enmig de la Guerra dels Cent Anys, els senyors del Bearn reforcen el castell davant l’amenaçadora presència anglesa a Aquitània i la rivalitat amb els fronterers comtes d’Armanyac.

L’any 1464 Gastó IV trasllada la cort bearnesa d’Ortès a Pau, que esdevé seu del tribunal de justícia i del parlament del principat de Bearn. Alhora, transforma el castell de Pau en una residència principesca, quedant en un segon terme els criteris defensius a canvi d’una major comoditat i magnificència.  Si vols visitar la ciutat de Pau i veure aquest magnífic castell, pots participar en el viatge que organitzem aquest estiu a Jaca, El Tren del Llac d’Artouste, Panticosa i Pau (fes clic aquí per veure més informació), on a més farem un bonic recorregut en tren.

Pel seu matrimoni amb Elionor de Navarra llurs successors seran sobirans d’un poderós estat transfronterer format pel regne de Navarra i el principat del Bearn. La tendència francòfila del Bearn-Navarra inquietarà a Ferran el Catòlic, que pren Pamplona (1512) per evitar que els francesos tinguin un peu a la banda sud dels Pirineus. Navarra queda llavors dividida de facto entre l’Alta Navarra, sota domini del rei Carles V de la monarquia hispànica, i la Baixa Navarra, que es mantindrà en poder del llinatge dels reis de Navarra-Bearn.

Arran d’això, Pau acull la cort navarresa, convertint-se en ciutat reial i guanyant encara major importància. En aquest context, els reis del Bearn-Navarra, Enric d’Albret i Margarida, embelleixen el castell de Pau en estil renaixentista (1529-1535), transformant sobretot la part interna de la fortalesa. Del casament entre Joana d’Albret, filla dels reis de Navarra-Bearn, i Antoni de Borbó, neix Enric de Borbó (1553) al castell de Pau, on hi passa els primers anys.

L’adopció de les idees calvinistes per Joana d’Albret facilitarà l’arribada del protestantisme al Bearn, implicant aquest territori en les guerres de religió que sacsegen França. Arran d’això, el rei de França declara la guerra al Bearn i el castell de Pau és assetjat i pres per les forces catòliques franceses (1569) si bé acaba sent recuperat, mesos més tard, pel comte de Montgommery, comandant de la facció protestant, i retornat a Joana d’Albret.

L’any 1572, en un intent de reconciliar catòlics i protestants, se celebra a París el matrimoni forçat entre Enric de Borbó, hereu al tron de Navarra-Bearn, i Margarida de Valois, germana del rei Carles IX de França. Una setmana després, les tensions esclaten amb la matança de Sant Bartomeu,  en què els nobles protestants són massacrats pels carrers de París; Enric n’escapa pels pèls però queda retingut a la cort de França. Aquell mateix any, es coronat rei de Navarra-Bearn com a Enric III si bé seguirà reclòs a París fins al 1576, quan aconsegueix fugir al Bearn.

Anys més tard, les vicissituds polítiques situen a Enric III de Bearn-Navarra com a hereu directe del tron de França pels drets dinàstics que té, si bé roman al Bearn. En aquest context, rep al castell de Pau la sumptuosa ambaixada del duc d’Épernon (1584), que mira de convèncer-lo –sense èxit– que abjuri del protestantisme. L’any 1589 puja finalment al tron de França ara com a Enric IV; comença així la dinastia dels reis Borbons de França.

El nou sobirà, per reforçar la seva fràgil legitimitat, es converteix finalment al catolicisme (1593); anys més tard signa l’edicte de Nantes (1598), que autoritza el culte protestant per mirar de tancar el conflicte religiós. Enric IV, el rei de Navarra-Bearn nascut a Pau que havia acabat regint França i procurant assolir el complicat equilibri entre catòlics i protestants, és assassinat a París per un fanàtic catòlic el 1610.

A Enric IV el succeeix el seu fill Lluís XIII, que preveu la integració del Bearn al regne de França i la restitució del culte catòlic al lloc. Així, el nou rei de França viatja a la terra del seu pare, visita Pau enmig d’un clima de fredor i hostilitat i és rebut al castell, on hi celebra missa i jura els furs bearnesos (1620).

A partir d’aquest moment, quan el Bearn deixa de tenir els seus propis sobirans i esdevé un domini del rei de França, el castell de Pau perd la importància que havia tingut com a seu de la cort reial i entra en un lent declivi, fent-s’hi només reformes puntuals.

Al s.XIX, en temps del Romanticisme i dels inicis d’un turisme aristocràtic hivernal a Pau, comencen a realitzar-se àmplies reformes al castell, especialment en el mobiliari, la façana, les portes i les finestres. Així, hi faran estada personatges com la reina Isabel II d’Espanya, que s’hi allotja durant la seva fugida a l’exili arran de la Revolució de la Gloriosa (1868). L’any 1927 el castell de Pau esdevé Museé National de França i comença a explicar els primers anys d’Enric IV.

Actualment, el castell de Pau té una fesomia força diferent a la que tindria en els orígens al s.XII. Quan ens hi aturem al davant estem presenciant segles d’història, des del temps en què fou erigit com a guardià del Bearn, passant pels anys en què fou bressol i cort de reis i fins als nostres dies, ara com a un sumptuós conjunt de gust decimonònic i Museé National. En definitiva, el castell de Pau és el testimoni de l’apogeu i declivi dels senyors del Bearn, un important llinatge que en la seva etapa d’esplendor entre els ss.XV-XVI imperava sobre el cor dels Pirineus.

Passa-t’ho bé aquest agost amb nosaltres en el Viatge a Jaca, el Tren del Llac d’Artouste, Panticosa i Pau (veure més  info aquí) i gaudeix dels magnífics paisatges de la Vall d’Ossau i de la Vall del Tena, acompanyats de les panoràmiques dels Pirineus Centrals i descobrint nous indrets plens d’història, com les ciutats de Jaca i Pau.

Contacta'ns viatgem junts!

Contacta'ns

Sandra

image description
Responsable de Atención al Socio +34 93 430 99 79 info@centroeuropeo.com Contactar