Ruta Recomanada d’avui

Itinerari: A la parada de metro de Línia 3 Tarragona, al carrer Tarragona trobem el Parc de Joan Miró. Si ho prefereixes, pots baixar a l’estació de metro L1-L3 Plaça Espanya i després agafar el carrer Tarragona vers el Parc Joan Miró, just al darrere del centre comercial de Les Arenes.

Dona i Ocell de Joan Miró

Aquesta escultura exempta de 22 metres d’alçada va ser inaugurada l’any 1983. Realitzada amb formigó i ceràmica pintada, utilitzant la tècnica gaudiniana del trencadís, Joan Miró va col·laborar amb Joan Gardy Artigas per portar a terme aquesta peça clau de l’escultura pública barcelonina.

S’aixeca com una forma orgànica, un bolet, una tija o un element de reminiscència masculina, coronat per un cilindre desigual i una forma de mitja lluna groga. A la part inferior, una obertura vertical i negra, la foscor del misteri de la iconografia de l’autor. Titulada Dona i ocell, com d’altres obres mironianes, ens evoca la feminitat definida per la incisió negra com a record de la vulva.

La dona per Joan Miró és tot l’univers i es complementa amb la forma fàl·lica de l’escultura. La dona és allò tel·lúric arrelat a la terra. Al capdamunt, l’ocell, símbol de l’evasió de l’ésser humà vers el cel, la lluna i les estrelles, allò que pot volar lliure vers altres realitats que ens allunya del pla terrestre. Al llarg dels anys, Joan Miró, va crear un llenguatge personal i únic lligat a la tradició surrealista, on la dona, l’ocell, els estels, la lluna i l’escala són signes visuals d’una poètica que transcendeix la pura materialitat i ens enlaira al món de les idees, els somnis i el pensament. 

Sobre l’encàrrec de l’obra, el responsable va ser l’Ajuntament de Barcelona en el marc del procés d’urbanització de l’antic Parc de l’Escorxador. El solar on havia estat  l’escorxador de Barcelona, enderrocat l’any 1978, es convertiria en l’actual Parc Joan Miró presidit per l’escultura. Qui arriba o marxa de Barcelona amb un tren a l’Estació de Sants, té la benvinguda o el comiat de la mà de Joan Miró. I encara que no formava part del projecte original d’escultura pública iniciat l’any 1968, és un bon complement a aquest.

Però, quin era aquest projecte dels anys seixanta? L’Ajuntament de Barcelona va suggerir a Joan Miró de fer un dels seus coneguts murals ceràmics per donar la benvinguda als visitants de la ciutat que arribessin a l’Aeroport de Barcelona. A Miró li va encantar la idea i va dir que no solament faria una obra per a l’Aeroport, instal·lada l’any 1970, sinó que es comprometia a dissenyar dues obres més que donarien la benvinguda als visitants de la ciutat segons en el mitjà en què hi arribessin: terra, mar o aire.

Entre aquestes altres dues obres, destaca el paviment ceràmic al Pla de la Boqueria a les Rambles, el Mosaic del Pla de l’Os, inaugurat el 1976, que acollia als visitants que arribessin al Port de la ciutat. La tercera, havia de ser una escultura que s’instal·laria al Parc de Cervantes per tal de realitzar el mateix gest a l’entrada a la ciutat per l’antiga carretera nacional, projecte que malauradament no es va arribar a realitzar i la maqueta del qual es troba conservada al pati nord de la Fundació Joan Miró de Barcelona.

Si voleu un punt de vista diferent d’aquesta escultura i del conjunt del parc, pugeu a les terrasses del centre comercial de Les Arenes per veure-la a vol d’ocell, sempre i quan les normatives vigents ho permetin. Així també podeu veure com l’antiga plaça de braus d’estil neomudèjar projectada per l’arquitecte August Font i Carreras l’any 1900, es va transformar de la mà de l’arquitecte Richard Rogers en un centre comercial inaugurat l’any 2011.

Text per Jose Ortiz, Guia del Centre Europeu de Barcelona.