Si hi ha alguna cosa del que pot presumir la comunitat de Cantàbria, a més dels seus paisatges, les muntanyes, el mar i les platges és de la seva gastronomia. Una gastronomia tradicional i ancestral que fa de cadascun dels seus emblemàtics plats un viatge a cadascuna de les comarques. Una gastronomia rica, variada, contundent i plena de sabors que et fan tornar una vegada i una altra a aquesta terra. Les seves postres igual que els seus formatges són majoritàriament de producció artesanal, pràcticament elaborats diàriament i fets amb ingredients totalment naturals i de primera qualitat. A continuació, t’expliquem 5 dels seus plats més tipics.

1. Sorropotún

El sorropotún, amb el seu nom tan original i atraient, ja ens indica sabor i emocions intenses. Plat mariner tradicional de Cantàbria i més concretament de la vila costanera de Sant Vicenç de la Barquera, continua sent avui un referent de la seva gastronomia. El seu origen és clarament basc, fortament influenciat pel marmitako que va importar el gran nombre de pescadors bascos que van poblar les costes de Cantàbria i Astúries durant el segle XIX.

La recepta de sorropotún és senzilla, però amb sabors forts i intensos en què la preparació al cuinat és fonamental. Extraient el millor de cada ingredient es pot arribar a aconseguir un resultat increïble i reconfortant. Bonítol, patates, ceba, pebrot verd, fumet de peix, una mica de tomàquet i pa, res de l’altre món.

2. Anxoves de Santoña

El producte estrella de la costa càntabra és sens dubte l’anxova i les més famoses són les de Santoña. El bocarte, nom amb què es coneix el seitó fresc a Cantàbria, arriba a les costes de la regió durant la primavera, període en què es produeix la pesca. El bocarte passarà a anomenar-se anxova un cop hagi passat pel tradicional procés de salaó i conserva. Aquest procés serà el responsable de dotar una qualitat excepcional a aquest producte.

El mètode d’elaboració de salaó en salmorra dura almenys 8 mesos. L’anxova ve premsada per eliminar l’excés de líquid i posteriorment ve tractada amb el tradicional mètode de la “soba de l’anxova”, en què les persones s’encarreguen de netejar les espines, retallar les vores i deixar els lloms d’anxova llestos pel seu envasat. El resultat és un producte d’altíssima qualitat, especialment bo si es degusta sol o en pinxo o tapa, com és tradició a Cantàbria.

 3. Cloïsses a la marinera

Com en el cas de les anxoves, quan la matèria primera és de la millor qualitat, no cal fer una gran elaboració per treure-li el millor partit i sabor. En el cas de les cloïsses a la marinera, una lleugera salsa verda d’all i julivert ofegada amb vi blanc és suficient per exalçar aquest mol·lusc, típic de tota la costa nord espanyola. Un cop hagis gaudit de les cloïsses, no oblidis mullar el pa a la salseta! Si vols provar aquests plats, participa en el viatge a La Costa Màgica del Cantàbric: de Santander a Bilbao.

4. Formatges D.O

Si per alguna cosa pot presumir Cantàbria és per la seva riquesa ramadera que ha proporcionat des de fa molts anys de llet tota la Província. Aquest excés de llet que ha existit s’ha transformat en els seus derivats i és un dels més importants, El formatge. Cantàbria posseeix tres denominacions d’origen “DO”: formatge de nata, formatge Picon Bejes-Tresviso i formatges de Liébana. Per elaborar els formatges es disposa de llet de vaca, ovella i cabra.

Si parlem del formatge Picon bejes-Tresviso es pot dir que és un dels més peculiars ja que tota la seva maduració es realitza en coves a 1200 m d’alçada on es manté una humitat i temperatura constant. Els formatges de nata són formatges de maduració uns 30 dies i són formatges de vaca. Com el seu nom indica són formatges molt suaus de pasta tova. Aquest de tipus de formatges fa un maridatge fantàstic o amb codonyat o melmelades per a l’elaboració de taules de formatges. El Formatge de Liébana, produït a la comarca que li dóna nom, de manera especial a la zona de la Vall de Camaleó. Es tracta d’un formatge mantegós i suau, de color groguenc, amb una escorça fina i rugosa i amb forats al seu interior.

5. Quesada

La quesada pasiega és una mena de pastís baixet, típic de les famoses Valls Pasiegos (del Miera, el Pas i el Pisueña), amb les seves principals poblacions (San Roque de Riomiera, Sant Pere del Romeral i Vega de Pas). Per fer una quesada autèntica, l’ingredient imprescindible és un bon formatge fresc, el formatge passego, tou i sense premsar, que es presenta en forma de disc. És molt cremós, untable i té un sabor suau i una olor de nata. Abans la quesada es coïa al forn de llenya, després de la cocció dels pans i amb la calor residual.