Començarem la nostra Ruta al Final del Passeig de Lluís Companys, davant de l’entrada del Parc de la Ciutadella. El parc està situat als terrenys on Felip V va fer construir una gran ciutadella militar per controlar la ciutat l’any 1715, després que aquesta es rendís l’11 de setembre de 1714. Per construir-la es van enderrocar les muralles de l’extrem nord-est de la ciutat i 1.262 cases del barri de la Ribera. L’any 1869 el general Prim va lliurar la ciutadella a Barcelona a fi d’obtenir el suport de la burgesia industrial barcelonina. La condició fou que calia dedicar el solar a parc públic. La fortalesa militar va ser enderrocada per brigades de voluntaris.

La recuperació d’aquests terrenys va permetre crear un gran espai verd molt necessari en una Barcelona cada cop més massificada pel desenvolupament industrial. Calien llocs on “poder respirar”, com molt bé definia Josep Fontserè en el lema del projecte: “Els jardins són a la ciutat el mateix que els pulmons al cos humà”. El traçat original determinat per Fontserè l’any 1872 es va modificar per incloure l’Exposició Universal de 1888 i, més tard, per instal·lar-hi el Zoo de Barcelona, un dels més importants d’Europa i que ocupa la meitat dels terrenys.

Un cop, ens endinsem en el Parc, el primera que veurem a la dreta serà el Castell dels tres Dragons. Dissenyat per albergar el principal restaurant de la fira durant els mesos que va durar l’Exposició Universal del 1888, va formar part a dia d’avui del Museu de Ciències Naturals, i a l’interior funciona, des de l’any 2011, el Laboratori de Natura. El Castell també allotja la Fonoteca Natura Sonora, a més d’un centre de documentació i una biblioteca especialitzada. Reuneix alguns dels trets més característics del modernisme català: la construcció de maó vist, la forma majestuosa i fantasiosa (en aquest cas, un castell de planta quadrada amb quatre torres), l’ús de ferro forjat i de ceràmica per a la decoració, etc.

Avançarem una mica, i veurem l’hivernacle de ferro i vidre que es va construir l’any 1884. Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 es va aixecar a la banda del Passeig Picasso del parc de la Ciutadella un recinte de tres naus per al cultiu de plantes tropicals. L’estructura de l’hivernacle ocupa una superfície de 950 m2 dividida en tres naus, de les quals la central és la més alta i està descoberta per les parts laterals. Com en moltes de les obres de finals del segle XIX, en l’hivernacle es van utilitzar materials que aleshores es consideraven d’avantguarda, com eren el ferro i el vidre.

Al costat i una mica amagat veurem el Museu Martorell,  inaugurat al 1882,  que va ser la primera seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, primerament sota el nom de «Museo Martorell de Arqueología y Ciencias Naturales». També va ser el primer edifici construït a Barcelona amb la finalitat de ser un museu públic. Finalment el Museu de Ciències Naturals de Barcelona el va emprar com a museu de geologia durant la major part de la seva història, del 1924 al 2010, i per això se l’ha conegut amb els noms de «Museu de Geologia».

Seguint el mateix camí, hi ha un edifici de ferro de perfil trilobulat on creixen plantes tropicals i subtropicals. L’umbracle, que és un dels edificis construïts  recrea les condicions dels boscos ombrius i humits on creixen les espècies plantades. Amb una estructura de pilars de foneria, bigues corbades de ferro i tres cobertes de cinc arcades, va aconseguir fer un joc de llums i ombres que recrea força bé les condicions dels boscos tropicals i subtropicals d’on són naturals els grans arbres i plantes que hi ha al recinte. Entre les espècies que es poden veure a l’umbracle hi ha hortènsies, kènties, gardènies, ficus, marqueses, costelles d’Adam, arecàcies, palmeres de cera o gessamins d’hivern.

Al final de camí, trobarem una rotonda, amb una estàtua eqüestre dedicada al general Joan Prim,  militar i polític català, (Reus, 1814 – Madrid, 1870), President del Consell de Ministres d’Espanya i un dels artífexs de la Revolució de 1868. Al peu de l’estructura, al pedestal, hi ha dos baixos relleus  que representen el pacte amb el qual Prim es retirava de la intervenció a Mèxic, i l’altre, la victòria a la batalla de Los Castillejos al Marroc.

Continuarem recta i farem una petita baixada fins la Plaça de Joan Fiveller. En aquest racó,  hi trobem tres dels edificis que formaven part de la Ciutadella, quan era encara un recinte militar que va albergar una guarnició de 8.000 soldats. Són l’arsenal, avui Parlament de Catalunya; el palau del governador, actualment un institut, i l’església, únic espai de l’antic recinte militar que continua conservant-ne un ús castrense. Els jardins, han sigut recentment remodelats i fan goig de veurel’s.

Després. més endavant veurem el sorprenent Mamut. A principis de segle XX, el Parc de la Ciutadella havia de ser poblat per un conjunt de figures que hauria sorprès tots els barcelonins. El parc tenia un projecte per fer 12 escultures d’animals del passat a escala real. La proposta va partir de dos naturalistes insignes de l’època, el geòleg Jaume Almera i el naturalista Jaume Bofill. El 1888, tots dos havien assistit a un congrés de geologia a Londres i havien visitat un parc on van veure unes escultures d’animals dels passat. Quan van tornar a Barcelona, li van proposar a l’alcalde, Rius i Taulet, fer el mateix al Parc de la Ciutadella tot i que finalment només es va dur a terme una de les propostes.

Finalment, arribem al centre del Parc, on veurem la Cascada del Parc de la Ciutadella —també coneguda com a Gran Cascada o Cascada Monumental— que és un conjunt arquitectònic i escultòric amb fonts i brolladors d’aigua. Fou construït entre 1875 i 1888 amb un disseny general de Josep Fontserè, mentre que el projecte hidràulic va ser obra d’Antoni Gaudí. A dalt de tot, hi veurem una al·legoria de l’Aurora, situada sobre una quadriga tirada per quatre cavalls. A la seva mà dreta aixeca una torxa, com a símbol de la llum amb la que il·lumina el món cada matí. Al costat de la font també hi ha una glorieta, dedicada a Sònia Rescalvo, una transsexual assassinada al 1991 per un grup neonazi.

T’animem a gaudir de la ruta amb calma i observant tots els detalls que t’envolten i que a vegades passen desapercebuts. Desitgem que hagis gaudit de la ruta i ens veiem aviat!