Ruta Recomanada d’avui:

Itinerari: Des de l’estació de metro Guinardó – Hospital de Sant Pau (L4), girem a l’esquerra direcció Ronda Guinardó, creuem el carrer per agafar c/Telègraf i quan comencem a pujar-hi, girem a la dreta pel c/del Juliol, que fa una lleu pendent. Resseguint-lo, arribarem a una placeta, on es troba el Mas Guinardó. La millor manera de veure’l és des del mirador que s’obre sota seu. Tornant a la placeta, on trobem l’accés al refugi antiaeri i la casa Rafael Cruset, pugem pel ptge. Garrofers fins arribar a la plaça del Nen de la Rutlla; per veure bé la figura cal creuar l’Av. Mare de Déu de Montserrat. Ara, des d’aquesta avinguda, girem direcció Llobregat i passem per davant de l’església de la Mare de Déu de Montserrat. Una mica més endavant trobem els jardins del Dr. Pla i Armengol, als que s’hi pot accedir des del reixat principal o, si estigués tancat, baixant Torrent d’en Melis. Sortint dels jardins podem baixar fins la Ronda Guinardó i l’estació de metro.

Consell: Fes zoom al mapa amb els dits, per veure la ruta des del mòbil.

Ruta pel Guinardó: Masos, Cases i Jardins

Sortint del metro Guinardó-Hospital de Sant Pau (L4), que té una única sortida embellida fa poc amb un mural de l’artista estatunidenc (embarcelonit) Philip Stanton per agrair l’encomiable feina del personal sanitari durant la pandèmia, arribem al c/Sant Quintí, davant del nou recinte hospitalari de Sant Pau (2009). Seguint les indicacions (amunt), pugem fins al Mas Guinardó.

El Mas Guinardó és una antiga masia recolzada a la vessant del Turó de la Rovira, que el procés d’urbanització del barri del Guinardó ha anat desdibuixant. Documentat des del s.XV, la seva ubicació l’ha fet un espectador privilegiat de la història de Barcelona, ciutat que ha anat creixent als seus peus fins acabar-lo absorbint. Per la posició estratègica que tenia, el mas fou estatge dels comandaments dels exèrcits que assetjaren Barcelona durant la Guerra dels Segadors (1652) i la Guerra de Successió (1714).

Fins a principis del s.XX es trobava envoltat de camps, vinyes i altres masos i torres, que han anat desapareixent. Avui, després de nombroses reformes, es manté encara en peu, ara amb una fesomia modernista d’esgrafiats, flors i perfil sinuós. Des del mirador que té a sota hom pot gaudir de la vista del mar i la costa que puja pel Maresme.

Discreta, a tocar del casalot, trobem la boca del refugi antiaeri 312-3, excavat durant la Guerra Civil espanyola per protegir els veïns dels bombardejos. Tenia capacitat per albergar més de 200 persones i arribava al c/de les Flors de Maig, on tenia dues sortides que no s’han conservat.

Enfront al Mas Guinardó i la boca del refugi, a la cantonada del c/Maspons i Llabrós i el ptge. Garrofers, s’aixeca la casa Rafael Cruset. D’una bellesa continguda, les corbes del coronament i la data de construcció, 1913, emmarcada en un aplic floral, situen l’edifici en un modernisme tardà i popular. És obra de l’arquitecte Josep Graner i Prat, de qui ens n’han quedat nombroses cases a Barcelona entre les que destaca la Casa Fajol o de la Papallona, davant Les Arenes.

Pujant pel mateix ptge. Garrofers, arribem a la plaça del Nen de la Rutlla, que deu el seu nom a la figura de bronze realitzada per l’escultor Joaquim Ros i Bofarull. Col·locat l’any 1961 per donar vida a la nova plaça que connecta el barri amb el Parc del Guinardó, el Nen de la Rutlla, tendre record de la infantesa d’abans, esdevingué aviat una estimada icona pels veïns del Guinardó.

Mirant de cara el Nen de la Rutlla, girem a l’esquerra i resseguim l’Avinguda Verge de Montserrat fins arribar a l’església de la Mare de Déu de Montserrat. Es tracta de la parròquia del Guinardó, fundada el 1920 en aquest indret per atendre les ànimes d’un barri que va creixent. Enric Sagnier, arquitecte prestigiós i prolífic que ja havia treballat en diversos edificis religiosos com el Temple Expiatori del Sagrat Cor al Tibidabo o el Convent de Pompeia, s’encarregà del projecte inicial de l’església, d’estil neogòtic.

Tot i així, la manca de pressupost, les ampliacions requerides i l’esclat de la Guerra Civil espanyola, moment en què l’església patí diversos atacs, degradaren per complet el projecte sagnerià i alentiren les obres, que no s’enllestiren fins 1945. En les dècades posteriors s’hi feren noves reformes per ampliar la parròquia i donar-li una fesomia de conjunt que no s’ha acabat mai d’assolir. Entorn al 2000 la torre del campanar, a mig fer, fou completada amb una polèmica estructura de ferro que va desagradar a molts veïns.

Seguim caminant per l’Avinguda Verge de Montserrat, amb boniques vistes de Barcelona a la nostra esquerra, i arribem als jardins del Dr. Pla i Armengol. Aquest gran espai verd fou obert al públic l’any 2019 i consta d’un seguit d’atractius que fan ben recomanable la visita, com el museu del mobiliari de la fundació privada Ramon Pla i Armengol, les escultures, fonts i safareigs del jardí, les diverses espècies d’arbres i d’ocells que hi fan niu així com l’hort urbà comunitari.

Tot plegat neix d’una gran finca que el Dr. Pla i Armengol va adquirir el 1927 per ubicar-hi l’Institut Ravetllat-Pla, que confeccionava productes per combatre la tuberculosi amb sang de cavall. Així, encarregà a l’arquitecte Adolf Florensa la construcció de la casa i el recinte ajardinat, d’estil noucentista; a la resta de la finca hi tenien estable i pastura dels cavalls de la institució. L’hereva del doctor, Núria Pla i Montseny, va llegar el recinte a l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Pla i Armengol, que l’any 2015 acordaren obrir-lo al públic i crear-hi un museu.

Havent gaudit dels jardins del Dr. Pla i Armengol podeu sortir del recinte per baix, arribant directament a la Ronda Guinardó, o per la banda nord, on hi ha el Torrent d’en Melis, que dona al Centre Cívic Guinardó, el primer centre cívic de Barcelona (1982), i a les instal·lacions del Futbol Club Martinenc (1909), un dels clubs esportius històrics de la nostra ciutat. Creuant la Ronda Guinardó, arribareu en pocs minuts a l’estació de metro Guinardó-Hospital de Sant Pau.

Text per Adrià Mainar, Guia del Centre Europeu de Barcelona.