Return Share
Ruta modernista per Terrassa
Ruta modernista per Terrassa
Compartir Post
Art Història

 

El Modernisme no existeix només a Barcelona, hi ha tota una Catalunya modernista per descobrir. El passat tèxtil de Terrassa va fer que la burgesia de la ciutat també s’enriquís, i molts dels industrials locals van projectar la seva riquesa a través de l’arquitectura. Gràcies a això, Terrassa té algunes joies desconegudes del modernisme català que no tenen res a envejar a les de la capital. En el recorregut d’avui en veurem les més rellevants.

Si venim per la línia S1 dels FGC, podem començar la nostra ruta a la parada de Vallparadís Universitat. Sortim per l’Avinguda Jacquard, dedicada a l’inventor del teler automàtic de targetes perforades, que ja ens evoca al passat tèxtil de la ciutat.

Només sortir de l’estació topem amb la casa Baumann, una de les moltes residències modernistes de la ciutat. La casa va ser la residència familiar d’un dels arquitectes municipals de Terrassa, Josep Maria Coll i Bacardí, que amb aquest projecte va tenir via lliure per expressar-se.

Té elements propis d’un modernisme tardà i madur. Els colors clars dels esgrafiats de la façana i les finestres allargades transmeten harmonia i grandesa. Destaca la teulada ceràmica arrodonida i amb tocs grocs, i els detalls en maó i trencadís dels murs i les columnes. L’estil modernista contrasta amb alguns elements neoclàssics i neogòtics, com les llindes de les finestres de la façana oest.

Aquesta avinguda connecta el centre històric amb l’Escola Industrial, actualment seu de l’Escola d’Enginyeria de la UPC. Podem veure l’edifici al fons del passeig, però no cal apropar-nos-hi. És obra de Lluís Muncunill, el principal arquitecte de la ciutat, el Gaudí de Terrassa, podríem dir. Muncunill és conegut per la seva etapa modernista a partir de 1905, però ja era un arquitecte reconegut a Terrassa al tombant de segle, amb una extensa obra que barreja noucentisme, historicisme i modernisme. L’Escola Industrial és un clar exemple d’aquesta etapa eclèctica, que barreja elements neoromànics i neogòtics amb un modernisme decoratiu i de maó vist.

Ens movem en direcció contrària a l’Escola Industrial creuant el pont del Passeig, que salva el Parc de Vallparadís. Aquest parc és un antic torrent rehabilitat, un oasi verd que creua la ciutat de nord a sud i que s’ha convertit en el parc urbà més extens de Catalunya. Els noms dels carrers ens tracen la història de la ciutat. El pont enllaça amb el Passeig Comte d’Ègara, títol que va donar Alfons XIII el 1926 a Alfons Sala, el gran cacic de Terrassa. Sala va ser la figura política central de la ciutat des dels anys noranta del segle XIX fins a l’adveniment de la República, representant sempre els interessos de la burgesia industrial terrassenca.

El Passeig és una avinguda ampla amb un jardí central. Va ser urbanitzat en la forma actual a finals del segle XIX com a lloc apartat i obert, on la incipient burgesia industrial es podria construir les seves cases. És per això que, davant l’estàtua a Alfons Sala, hi trobem vuit habitatges familiars d’estils eclèctics a partir dels quals ens podem imaginar la unitat estilística original del Passeig.

El Passeig s’estreny per donar lloc al carrer Font Vella, l’eix principal del nucli antic de Terrassa. Als números 91 i 93 hi trobem, de costat, la casa Baltasar Gorina i la casa Concepció Monset. Ambdues són de Muncunill, però d’estils molt diferents. La primera, de 1902, és d’un modernisme de maó vist que recorda a Domènech i Montaner. La segona és d’una etapa posterior on l’arquitecte ja havia trobat un estil propi, de línies corbes, austeritat decorativa i una concepció orgànica dels edificis.

Continuem Font Vella avall per trobar la Casa Alegre de Sagrera. Es tracta d’una casa del segle XVIII reformada a l’estil modernista per Melcior Vinyals el 1912. Val la pena entrar-hi -3€- per veure els jardins, el mobiliari original i el disseny interior de Puig i Cadafalch i Alexandre de Riquer, entre d’altres. A més, la visita inclou obres de pintors com Joaquim Vancells, Fèlix Mestres i Laureà Barrau.

Seguim cap a la Plaça Vella, la plaça més cèntrica i coneguda de la ciutat. La Plaça té monuments històrics d’èpoques i estils molt diferents, com la catedral, els edificis noucentistes o fins i tot una llinda de finestra gòtica de l’antic Hostal d’Alberiques. Però si busquem modernisme, hem de seguir la nostra ruta. Pugem pel carrer Gavatxons i aprofitem per travessar el passatge que connecta amb el carrer Cremat per veure la Torre del Palau, últim vestigi de l’antic castell palau medieval, símbol de la ciutat.

 

Pujant pel carrer Cremat ens desviem a l’esquerra pel carrer de Joan Coromines, on trobem l’antiga seu de la Societat General d’Electricitat, ara un Viena. Aquesta antiga central elèctrica a vapor és una altra obra de Muncunill, ara ja amb la seva interpretació pròpia de modernisme. L’austeritat i la funcionalitat pròpies d’un edifici industrial no impedeixen a l’arquitecte lluir-se. Destaca la coberta de volta catalana, el rètol de trencadís, els finestrals allargats i les formes sinuoses de la façana de maó vist.

Pugem pel carrer Unió fins al Raval de Montserrat, on hi ha l’ajuntament neogòtic –també de Muncunill- i d’altres edificis importants. Destaquen la casa B. Pinell, la casa Joan Marcet, la casa Joaquim Freixa o la casa Josep Borgunyà. El Mercat de la Independència, obra de Melcior Vinyals, és també mostra d’un modernisme funcional, amb un ús extens del ferro. D’aquesta zona ens centrarem, però, en la Farmàcia Albinyana, una petita joia decorada per Joaquim Vancells. Podem entrar dins i observar-ne els detalls decoratius de vitrall i trencadís, amb frescos del mateix artista.

 

Seguim el Raval cap a la Rambla, que remuntarem per arribar al Vapor Aymerich Amat i Jover, ara seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. És recomanable entrar a fer un cafè a “La Terrassa del Museu”, l’únic lloc on es pot veure des de dalt l’espectacular coberta. L’antic vapor està cobert per 168 voltes de maó a l’estil de volta catalana amb claraboies verticals, que fan que semblin onades de maó. És considerat l’edifici de modernisme industrial més important de Catalunya.

Reculem una mica per la Rambla fins a trobar el carrer Volta, que ens durà fins al Parc de Sant Jordi. Aquí trobem l’obra cabdal de Muncunill: la Masia Freixa. No es pot evitar pensar que, si estigués a Barcelona, el Parc i la Masia serien plens de turistes d‘arreu del món fent-hi fotos. Ser a Terrassa ens permet gaudir d’aquesta meravella del modernisme català sense presses. Es tracta d’una antiga fàbrica tèxtil reformada com a residència de l’industrial Josep Freixa.

L’impacte visual d’aquest edifici és incomparable pel seu blanc llampant acabat amb un enrajolat clar. Però sobretot perquè Muncunill porta a l’extrem el modernisme orgànic, amb unes formes corbes i infinits arcs parabòlics que s’ajunten i se superposen en harmonia. Fins i tot les finestres són en paràbola.

Acabada amb una teulada de voltes ondulades de superfície granulada amb petits vidres brillants, la masia sembla un organisme viu. Tanquem aquí la nostra visita reculant pel carrer Doctor Ullés fins a la Rambla, on baixarem xinoxano cap a l’estació de Terrassa Rambla.

Article d’Albert Amat, guia del Centre Europeu de Barcelona


Vols rebre interessants propostes per al teu temps de lleure?

Subscriu-te a la Newsletter Cultural del Centre Europeu

  • Rebràs Atractives Propostes d’Activitats, Excursions i Viatges en els quals podràs participar
  • Estaràs informat/da de l’agenda i et podràs planificar el teu calendari
  • Gaudiràs de vídeos d’art i història
  • Veuràs àlbums de fotos de les nostres sortides

Fes clic aquí per subscriure’t.

Contacta'ns viatgem junts!

Contacta'ns

Sandra

image description
Responsable d'Atenció al Soci +34 93 430 99 79 info@centroeuropeo.com Contactar