Ruta de Convents, Hospicis i Art Públic al Raval

Ves a la següent secció
Ruta de Convents, Hospicis i Art Públic al Raval

Ruta Recomanada d’avui

Itinerari: Des de plaça Universitat, baixem pel c/Tallers i arribem a plaça Castella. Vorejant Sant Pere Nolasc pugem el c/Torres i Amat i girem a mà esquerra al ptge. Sant Bernat. Baixant unes escales, prenem el c/Valldonzella fins al c/Montalegre. Baixant Montalegre, podem entrar al pati Manning, primer, i just després al “pati de les dones”, seu del CCCB, que creuem fins arribar a la plaça Joan Coromines. A la banda esquerra, al fons, trobem el mural contra la sida i el plafó de Chillida; seguidament, caminem fins la plaça dels Àngels, tornem a baixar per Montalegre i ens fiquem per Elisabets. Recorrem el c/Elisabets fins a l’alçada de la plaça Bonsuccés, on podem treure el cap a la plaça Vicenç Martorell i, tornant enrere, baixem pel c/Xuclà, que fa una placeta en travessar el c/Pintor Fortuny. Seguint el c/Xuclà arribem al c/del Carme, girem a la dreta i arribem a l’antic recinte de l’Hospital de la Santa Creu. En sortim pel c/Hospital, a mà esquerra, i passant davant la plaça de Sant Agustí arribem a la Rambla a l’alçada del Liceu (metro L3).


 

Ruta de Convents, Hospicis i Art Públic al Raval

Comencem a Plaça Universitat, on hi havia –en època moderna– el baluard de Tallers, que sobresortia de la muralla. De fet, el traçat emmurallat es pot deduir a partir del c/Pelai i la ronda Universitat, que separen la ciutat medieval de l’Eixample. Ara, baixem pel c/Tallers.

Aquest carrer hauria sorgit al s.XIV entorn al camí que es dirigia cap a la vila de Sarrià. En aquell temps el Raval, encara fora muralles, era una zona d’horts on s’hi ubicaven oficis que feien nosa a la ciutat, com els prostíbuls o alguns tallers artesans. Tot baixant se’ns obre la plaça Castella, de forma allargassada, amb l’església de Sant Pere Nolasc (s.XVIII) al mig, que destaca per les dues torres bessones i el plafó ceràmic de Joan Guivernau (1947) que representa la Mare de Déu de la Mercè i Sant Pere Nolasc. Es tracta del darrer testimoni del convent dels Paüls, l’antic seminari de la ciutat, del que se’ns conserva part del claustre ara com a porxo d’accés a l’església. Desamortitzat el 1835, l’edifici es va convertir en la Reial Fàbrica de Tabacs de Barcelona i, pocs anys després, es va emprar com a hospital militar; el 1946 fou enderrocat i s’hi obrí la plaça.

 

 

Ruta de Convents, Hospicis i Art Públic al Raval
Ruta de Convents, Hospicis i Art Públic al Raval

Just al davant de Sant Pere Nolasc, a la cantonada dels carrers Tallers amb Gravina, hi havia la fàbrica Bonaplata, de la que no ens n’ha quedat res, famosa per haver estat el primer vapor de Barcelona i destruïda per l’incendi que hi ocasionaren els obrers en la bullanga de 1835.

Voregem ara Sant Pere Nolasc i pugem pel c/Torres i Amat. Arribem davant del dispensari antituberculós, un edifici avui lletjot i descuidat però que en el seu temps fou un dels millors exponents dels innovadors criteris racionalistes del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània, més conegut com a GATCPAC. Construït entre 1934-1938 per Josep Lluís Sert, Josep Torres i Clavé i Joan B. Subirana, s’hi conjugaren els materials i les formes amb les necessitats i el confort dels pacients. Actualment és el CAP Doctor Lluís Sayé.

Ruta de Convents, Hospicis i Art Públic al Raval
Ruta de Convents, Hospicis i Art Públic al Raval

Seguint el pgte. Sant Bernat veurem una pista de bàsquet i, al fons, l’església de Santa Maria de Montalegre, l’antic convent on al s.XIV s’establiren les canongesses vingudes d’un monestir a Tiana que ara ocupen els cartoixans. L’església, que es veu de factura “recent”, és obra de l’arquitecte August Font i Carreras (1901). Continuem caminant, girem Montalegre avall i trobem el pati Manning (*), que pertanyia al convent originari i que esdevingué seminari quan se suprimí l’orde de les monges augustinianes (1598).

Reformat íntegrament durant el s.XVIII, es va convertir en la Reial Casa de Caritat (1802), que durant els anys posteriors s’amplià comprant les finques adjacents. Si tornem al carrer i seguim baixant trobarem el “pati de les dones”, articulat entorn a les dependències que es bastiren amb l’ampliació. Ara acull el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) (1994), pel qual Helio Piñon i Albert Viaplana transformaren part de la façana en un bloc de vidre que contrasta amb l’estil clàssic del conjunt.

 

Ruta de Convents, Hospicis i Art Públic al Raval
Ruta de Convents, Hospicis i Art Públic al Raval

Creuant el pati arribem a la plaça de Joan Coromines, on -a una banda- s’hi troba el mural de Keith Haring contra la sida (1989). A la vora, penjat de la paret, hi ha el curiós plafó ceràmic Barcelona de Chillida (1998). Ara, vigilant amb els “skaters”, travessem la Plaça dels Àngels, des d’on veiem la façana del MACBA, obra de Richard Meier (1995). A l’altra banda del c/Montalegre descobrim la teulada i un dels laterals de la capella nova de la Misericòrdia (1887).

Baixant fins a la cantonada dels carrers Montalegre i Elisabets, veurem a la nostra dreta la façana del convent dels Àngels (s.XVI). Ara, tot just quan entrem al c/Elisabets, tenim a mà esquerra la capelleta dels Infants Orfes (s.XVI). Més endavant trobem el conjunt de la Casa de la Misericòrdia (s.XVI), l’antiga església de la qual és avui una llibreria. Enfront hi havia el convent de Santa Elisabet (s.XVI), conegut popularment com de les “Elisabets”, que fou venut i enderrocat per construir-hi habitatges el 1878. La plaça Bonsuccés pren el nom de l’antic convent del s.XVI, que comprenia l’actual plaça Vicenç Martorell i del que només ens n’ha quedat l’edifici on hi ha la portalada, avui seu del districte de Ciutat Vella. Si pugem pel c/Ramelleres encara podem veure el torn on es deixaven els nadons a la Misericòrdia.

 

 

 

Ruta de Convents, Hospicis i Art Públic al Raval
Ruta de Convents, Hospicis i Art Públic al Raval

Baixem pel c/Xuclà, on alguns negocis “de tota la vida” han resistit l’onada uniformitzadora del turisme massiu i –travessant el c/Pintor Fortuny, representat en una escultura– arribem a una placeta on s’aixeca la paret dels Gats, d’Arnal Ballester (1998), que els veïns han volgut conservar. Prosseguint pel c/Xuclà passem davant la granja Viader, bressol del Cacaolat (1931).

 

 

 

Ruta de Convents, Hospicis i Art Públic al Raval
Ruta de Convents, Hospicis i Art Públic al Raval

Quan arribem al c/del Carme podem veure l’església barroca de Betlem (s.XVII), que pertanyé als jesuïtes fins la seva expulsió el 1767. Continuant pel c/del Carme, trobem establiments emblemàtics com els magatzems El Indio (1870) o, davant, la farmàcia Comabella (1874) i arribem al recinte de l’Hospital de la Santa Creu. En accedir-hi tindrem, a mà esquerra, l’antic Col·legi de Cirurgia (s.XVIII), seu actual de l’Acadèmia de Medicina; enfront hi ha l’antiga Casa de Convalescència (s.XVII), on reposaven els malalts, que té un bonic pati porxat d’estil tardorenaixentista (*) i que acull avui l’Institut d’Estudis Catalans.

 

Ruta de Convents, Hospicis i Art Públic al Raval
Ruta de Convents, Hospicis i Art Públic al Raval
Ruta de Convents, Hospicis i Art Públic al Raval
Ruta de Convents, Hospicis i Art Públic al Raval

Una mica més endavant, creuem un portal i entrem al que fou pròpiament l’Hospital de la Santa Creu, institució fundada el 1401 per acollir els malalts i els pobres de Barcelona. Les dependències, que avui són seu de la Biblioteca de Catalunya, s’articulen entorn un pati porxat d’estil gòtic, amb jardí, tarongers i un brollador al bell mig; un indret tranquil i de gran bellesa que ens evoca la Barcelona medieval.

Per acabar sortim pel c/Hospital direcció a la Rambla, si bé, abans d’arribar-hi ens aturem a la plaça de Sant Agustí, on podem veure l’església de Sant Agustí Nou (s.XVIII), allò que ens n’ha quedat del nou convent on es reubicaren els frares agustins arran de l’enderrocament de llur antiga casa del barri de la Ribera –Sant Agustí Vell– per obrir-hi el recinte de la Ciutadella (1716).

 

*Aquests espais es poden trobar tancats a causa de les mesures anti-Covid-19

Text per Adrià Mainar, Guia del Centre Europeu de Barcelona.