William Shakespeare és considerat com un dels escriptors més importants en llengua anglesa i de la literatura universal. Dramaturg, poeta i actor; creador d’obres mítiques: Romeu i Julieta, Hamlet, Macbeth, el Rei Lear, i un llarg etcètera. Fins aquí, tots sabem qui era Shakespeare. Però quan indaguem més profundament en la seva vida i en la documentació que es conserva d’ell comencen les preguntes i les teories.

No se sap exactament el dia que va néixer ni quan va morir, què va fer quan va deixar l’escola o perquè va marxar de Londres deixant a la seva família a Stratsford. Fins i tot s’estableixen dues èpoques anomenades “els anys perduts”. La primera, aniria del 1578 al 1582, moment en el qual deixa l’escola. Algunes teories el situen aprenent de carnisser i d’altres, més creïbles, mestre en alguna localitat del comtat de Lancashire. La segona, se situa entre 1585 i 1592, se suposa que durant aquests anys es va dedicar a llegir obres que més tard inspirarien la seva producció. Al final d’aquesta segona etapa ja és conegut a Londres com a escriptor.

Per afegir-hi encara més misteri, existeixen teories a partir del segle XVIII que defensen que algunes de les obres atribuïdes a Shakespeare no són seves realment. Aquestes idees es basen en una crítica que va fer el seu contemporani Ben Jonson, el qual  parlava d’ell com un autor de “poc llatí i menys grec” satiritzant la manca d’educació universitària del dramaturg.

I encara hi ha més, des que l’escriptor i crític d’art del segle XIX John Ruskin va afirmar que “Shakespeare no té herois, només heroïnes”, basant-se en la valerositat i profunditat dels personatges, han aparegut moltes teories de que en realitat el dramaturg era dramaturga. Per exemple, la periodista Elisabeth Winkler va escriure a la revista The Atlantic un article on defensa aquesta teoria, a través de fragments d’obres de Shakespeare on es pot veure una rebelió femenina:

“Que tots els esposos sàpiguen / que les seves esposes tenen tant raciocini com ells”.

Emilia a Otel·lo, abans que Iago la mati.

Sobre tots aquests misteris i teories podríem esciure molt, de fet ja se n’ha escrit a diverses publicacions de tot tipus. Però, sigui com sigui, el que sí podem creure és l’obra que ens ha arribat a dia d’avui.

Si us interessen les obres teatrals i activitats culturals, estigueu ben atents i atentes a les vinents sortides del programa d’activitats del Centre Europeu!

Marina