Ruta Recomanada d’avui

Itinerari: L1 i L2 us deixa just davant a la parada Universitat. Si no, qualsevol de les línies que para a Plaça Catalunya, a pocs minuts tot seguint el carrer Pelai.

Avui us plantegem una passejada al voltant d’un dels edificis amb més simbologia de l’Eixample barceloní: l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. Situat a la plaça homònima i tot just a tocar dels carrerons estrets de la ciutat vella, aquest edifici fou un dels primers a ser construït del nou Eixample que es projectà més enllà dels límits de la ciutat emmurallada –les muralles s’havien enderrocat pocs anys abans- a partir del 1859. 

De fet, l’edifici de la Universitat de Barcelona fou dissenyat per l’arquitecte Elies Rogent i les obres s’iniciaren el 1861. Tot i que l’edifici començà a funcionar com a tal el 1871, no seria fins el 1892 que s’acabarien les obres.

Tal com podeu veure tot contemplant la façana amb finestres d’arc de punt rodó, les arcuacions i les torres, l’edifici ideat per Rogent seguia la moda historicista del moment i era clarament eclèctic, però amb el predomini d’elements neomedievals –sobretot neoromànics- i també neorenaixentistes. L’edifici està clarament dividit en dues ales, una per a les facultats de lletres i l’altra per la de ciències.

Cadascuna de les ales està organitzada al voltant d’un claustre neoromànic decorat amb vegetació. I al centre de l’edifici hi ha vestíbul i el paranimf. És tracta del lloc més emblemàtic de la universitat: és allà on s’hi celebren els actes acadèmics de major transcendència i va ser decorat amb quadres de Dionís Baixeras que representen diferents moments de la història de la ciència i el coneixement espanyols, mentre que el vestíbul ho estava –i està- amb escultures dels germans Vallmitjana de diferents personatges: d’Alfons X de Castella a Ramon Llull, tot passant per Sant Isidor de Sevilla o Joan Lluís Vives.

La universitat, que ocupa gairebé una illa sencera de l’eixample i va del carrer Balmes a l’Aribau, té un poder simbòlic clar. La seva majestuositat no s’entén si no es té en compte que Barcelona havia quedat sense universitat durant més d’un segle. Un dels efectes de la repressió posterior a la Guerra de Successió fou la supressió de la universitat de Barcelona. Se’n creà una de nova a Cervera, de manera que la ciutat comtal perdé un dels atributs principals –l’educació de les elits intel·lectuals i ser un centre generador de coneixement- per tal de ser capital i actuar de centre d’un territori.

La Universitat de Barcelona es recobrà el 1842. Aleshores se situà al Convent del Carme al Raval, un edifici que a dia d’avui no es conserva, però del qual se’n pot veure una portalada que fou traslladada a Sant Adrià del Besós. El projecte de Rogent, per tant, representava situar a un primer pla la universitat en la nova i moderna Barcelona que s’havia d’alçar amb l’Eixample.

Aprofiteu per donar la volta a tot l’edifici. I així podreu aprofitar per veure algunes curiositats més. En primer lloc, al costat de l’ala esquerra veureu que hi ha un edifici de nova planta que dona al carrer Aribau. Es tracta de l’edifici Josep Carner, inclòs dins de l’actual facultat de Filologia i d’un estil racionalista força adust. El nom ve justament pel fet que el Príncep dels poetes, autor d’un dels poemaris que són el cim de la literatura catalana del segle XX com Nabí, nasqué en l’edifici que hi havia anteriorment a aquest emplaçament.

D’altra banda, si aprofiteu per acabar de donar la volta a l’edifici pel carrer Diputació podreu veure l’edifici del Seminari, dissenyat també per Elies Rogent a posteriori que la Universitat, però també amb clares referències neomedievals.

Text per  Jan Brugueras, Guia del Centre Europeu de Barcelona.