L’Altra Cara de l’Hospital de Sant Pau

Ves a la següent secció
L'Altra Cara de l'Hospital de Sant Pau

Ruta Recomanada d’avui

 

Itinerari: Des de l’estació de metro Sant Pau-Dos de Maig (L5), sortida Dos de Maig, pugem pel c/Dos de Maig fins al c/Sant Antoni Maria Claret. Creuant el carrer, girem a la dreta i ens trobem davant l’església de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Uns metres més endavant, a mà esquerra, trobem l’entrada al recinte hospitalari, per la que hi podem accedir lliurement. Vist el conjunt, tornem a l’entrada, girem a l’esquerra i seguim caminant pel c/Sant Antoni Maria Claret fins al c/Sant Quintí, on trobarem, a mà esquerra, el jardí de la Casa de Convalescència.


 

L’Altra Cara de l’Hospital de Sant Pau

 

L’any 1923 mor el prestigiós arquitecte Lluís Domènech i Montaner sense haver pogut veure finalitzat el seu recinte per a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Iniciat el 1902, el projecte havia nascut gràcies a la donació testamentària del banquer Pau Gil, que permeté buscar una nova seu per a l’antic Hospital de la Santa Creu, ubicat fins llavors al Raval en una estructura que s’havia quedat petita i obsoleta. 

Domènech i Montaner va realitzar el Pavelló de l’Administració, caracteritzat pel seu elegant campanar d’agulla i rellotge, i els pavellons que conformen l’actual Recinte Modernista, Patrimoni de la Humanitat. Tot i que us en recomanem la visita, avui veurem la part de l’hospital que en queda fora, construïda pel fill de l’arquitecte, Pere Domènech i Roura, qui durant els darrers anys del seu pare ja s’havia fet càrrec de les obres seguint fidel el seu projecte i estil.

 

L'Altra Cara de l'Hospital de Sant Pau
L'Altra Cara de l'Hospital de Sant Pau

Prenent l’itinerari amunt descrit, comencem la visita per l’església del recinte hospitalari (*). Iniciada el 1923, quan el projecte comença a patir per falta de liquiditat, Pere Domènech i Roura realitza el cos de l’estructura amb maó vist i l’embelleix amb sanefes de ceràmica blava. Destaquen les columnes que sostenen la nau central i separen el presbiteri del deambulatori. L’any 1928, quan l’estructura ja estava gairebé enllestida, noves donacions permeteren enriquir l’interior amb vitralls de colors, un parell de púlpits sostinguts per dues figures imponents –el lleó de Sant Marc i el bou de Sant Lluc– i una creu rere l’altar amb un Crist de Josep Llimona.

Sortint de l’església, accedim al recinte hospitalari, de lliure accés. Tan bon punt entrem, a mà dreta, veiem el pavelló de Santa Victòria (1926). En aquest edifici, dedicat a la cura de les nenes malaltes, s’aprecia com Pere Domènech i Roura, tot i seguir el patró arquitectònic definit pel seu pare, és més auster en materials i ornaments donades les dificultats econòmiques del moment.

 

L'Altra Cara de l'Hospital de Sant Pau
L'Altra Cara de l'Hospital de Sant Pau

Seguim caminant, pujant per l’esquerra, i ens trobem entre l’església, de la que se n’aprecien les absidioles decorades amb rajoles de colors, i el pavelló de Sant Frederic (1928), dedicat a la cura dels nens malalts. Una mica més amunt, tombant a la dreta, podem veure la façana principal d’aquest pavelló, pel qual l’arquitecte va erigir un dels característics cupolins que trobem a les torres d’aigua dels pavellons modernistes.

Seguint endavant, arribem a un espai ampli des d’on apreciem a mà esquerra un gran pavelló amb una portalada barroca que sembla fora de lloc. Es tracta d’una de les ales del convent de les germanes que atenien els malalts (1920’) i que es va dedicar a les cuines de l’hospital. La portalada prové de l’església de Santa Marta, enderrocada amb l’obertura de la Via Laietana. 

Al davant, trobem la “casa de màquines” (1927), un edifici d’aspecte fabril amb xemeneia on hi havia les calderes que proveïen de calefacció i aigua calenta als pavellons del recinte. A la seva dreta, trobem el pavelló de Sant Antoni (1929), el més desvirtuat per les transformacions patides durant els anys posteriors, dedicat a la cirurgia ortopèdica i traumatològica

 

L'Altra Cara de l'Hospital de Sant Pau
L'Altra Cara de l'Hospital de Sant Pau

Baixant per davant d’aquest pavelló arribem a la cara posterior de la Casa de Convalescència, caracteritzada per les seves cúpules d’aire neobizantí. Reprenent la ruta, seguim baixant i arribem altre cop al pavelló de Santa Victòria, ara per la banda del darrere, des d’on apreciem un altre cupolí, l’escalinata d’accés i un mosaic venecià que representa la santa.

L'Altra Cara de l'Hospital de Sant Pau
L'Altra Cara de l'Hospital de Sant Pau

Finalment, sortim del recinte hospitalari, girem a l’esquerra i caminem fins a la cantonada del c/Sant Antoni M. Claret amb c/Sant Quintí. Allà se’ns obre l’agradable jardí de la Casa de Convalescència. Enfront s’aixeca un gran pavelló de maó vist coronat per dues cúpules de rajoles de colors i articulat per dues ales simètriques unides per una galeria.

El vestíbul, sostingut per columnes, destaca pels plafons ceràmics. L’edifici és la nova seu que Pere Domènech i Roura construeix per a la Casa de Convalescència (1930) (**), nascuda al s.XVII per cuidar dels malalts en procés de recuperació i fins llavors situada a tocar de l’antic Hospital de la Santa Creu.

 

*Es pot entrar a l’església des de la porta del c/Sant Antoni Maria Claret o, havent accedit al recinte hospitalari (vegeu itinerari), pel lateral; l’obertura depèn de l’horari de les misses. **La Casa de Convalescència només obre entre setmana i permet accedir als jardins i vestíbul.

 

Text per Adrià Mainar, Guia del Centre Europeu de Barcelona.