Els gegants del modernisme

Ves a la següent secció

Curiositats de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Si bé tots nosaltres ja coneixem l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, és cert que es tracta d’una instal·lació tan gran i tan ben pensada que amaga moltes curiositats.

Per exemple, sabies que és l’hospital modernista més gran del món? O que té fins a 2 quilòmetres de passadissos subterranis? O que està encarat a la Sagrada Família a través de l’Avinguda Gaudí que travessa diagonalment el traçat de l’Eixample? Això últim potser sí que ho havies notat, però, per què va decidir l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner fer-ho d’aquesta manera? A través d’aquestes línies ho anirem descobrint.

Hospital Sant Pau

El perquè: funcionalitat o rivalitat

En primer lloc, té una raó funcional i sanitària: volia aprofitar el vent que procedia del mar per airejar i ventilar l’hospital. Hem de pensar que en el moment de la construcció del complex modernista – any 1902 – aquesta zona no era tan poblada com avui dia. De fet, era un lloc amb grans extensions de terreny i per això s’hi van construir dos de les obres més grans de Barcelona: la Sagrada Família i l’Hospital del qual estem parlant. Es trobava al límit de la Dreta de l’Eixample, la zona més poblada del Pla Cerdà en aquell moment.

Amb l’Eixample de Cerdà trobem la segona raó per la qual l’Hospital es va col·locar d’aquesta manera. Popularment, “les males llengües” deien que Domènech i Montaner no li agradava gens la idea de Cerdà i va voler trencar clarament amb el ritme de l’Eixample.

mapa eixample safa i sant pau

També de caire popular trobem la tercera raó: una confrontació entre les dues grans obres de dos dels arquitectes modernistes més cèlebres del moment. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Domènech i Montaner s’encara amb la Sagrada Família de Gaudí. Es diu, doncs, que els dos autors van arribar a rivalitzar. “Primer la cura de l’ànima i després la salut”, deia Gaudí al que Domènech i Montaner responia: “És a l’inrevés, primer cal ocupar-se dels cossos i després de l’ànima”.

Però, segons estudis que s’han fet sobre els dos autors, sembla ser que aquesta rivalitat no era certa. Ambdós es respectaven i treballaven de manera paral·lela i individual, cal remarcar que Antoni Gaudí (igual que Josep Puig i Cadafalch i Josep Maria Jujol i Gibert) fou alumne de Domènech i Montaner a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

De fet, els autors de l’obra Lluís Domènech i Montaner (1849-1923). Obra arquitectònica raonada publicada pel Centre d’estudis Lluís Domènech i Montaner, afirmen que aquesta controvèrsia sorgeix des de l’opinió pública, que realment es respectaven i s’ajudaven i que, a la mort de Domènech i Montaner, Gaudí va anar a la cerimònia.

Malauradament, tot i semblar que els arquitectes no eren rivals, ho han esdevingut sense voler-ho amb el pas del temps a través de, com hem anat dient, la opinió pública i també, des de fa pocs anys, del turisme. Quan el recinte modernista de la Santa Creu i Sant Pau va obrir al públic el 2014, després de 4 anys de treballs de restauració per tal d’adaptar-lo als nous usos, ja tenia un desavantatge: havia de competir amb la Sagrada Família, la qual ja era dels monuments més visitats de l’Estat espanyol.

Avui dia encara es troba lluny del nombre de visites de la basílica, però poc a poc s’ha anat aconseguint que el modernisme no es vinculi només al nom de Gaudí.

Sagrada Familia

L’illa de la discòrdia, mite i realitat

Tot i això, la gran rivalitat popular entre els arquitectes del modernisme es troba en la coneguda “Illa de la Discòrdia”. Es tracta del conjunt d’edificis modernistes situat al Passeig de Gràcia entre els carrers Aragó i Consell de Cent: la Casa Lleó Morera de Domènech i Montaner al número 35, la Casa Amatller de Puig i Cadafalch al número 41 i la Casa Batlló de Gaudí just al costat.

Aquest títol, de procedència popular, fou estès i promocionat per la premsa satírica del moment. Originalment el nom era en castellà “Manzana de la discòrdia” – és per això que també es coneix com a “Mansana de la discòrdia” – perquè feia referència a la història mitològica de la Poma de la Discòrdia del casament de Peleu i Tetis. En el festeig es van convidar a tots els déus i deesses excepte a Tetis, deessa de la discòrdia, enfurismada va presentar una poma daurada amb la paraula Kallisti que vol dir “a la més bella”.

Així va ser com Hera, deessa de la llar, Afrodita, deessa de l’amor i la bellesa i Atena, deessa de la saviesa i l’estratègia militar, van entrar en disputa. Seria doncs un símil entre els tres arquitectes que es barallen per saber quina de les tres obres era “la més bella”.

Com veus, cada racó amaga històries, llegendes i curiositats que es poden vincular amb d’altres. Si vols saber més sobre aquesta joia modernista pots venir a la visita que fem amb el Centre Europeu

I estigues atent/a al web on anem publicant totes les nostres sortides. T’hi esperem!

 

Text per Marina Hernández, Guia del Centre Europeu de Barcelona.