| đź’ˇ PROMOCIONS
Les primeres notĂcies històriques de Pau apareixen a principis del s.XII, tractant-se d’un petit castell situat estratègicament per controlar el gual que travessa el riu Ousse i els passos pirinencs que hi conflueixen. Aquesta primera fortificaciĂł seria una torre encerclada per una palissada, “pau” en occitĂ bearnès, terme que podria haver donat nom a la vila que hi creix a l’entorn.
Pau serĂ impulsada pels vescomtes de Bearn, que s’allotgen sovint al seu castell, erigeixen la ciutat en capital de vegueria i hi nomenen un batlle per a què hi governi delegat. Al s.XIII els senyors del Bearn s’emparenten amb els comtes de Foix, que sĂłn alhora co-prĂnceps d’Andorra; aixĂ el nou llinatge Foix-Bearn esdevĂ© un important poder a cavall dels Pirineus. Al llarg del s.XIV, enmig de la Guerra dels Cent Anys, els senyors del Bearn reforcen el castell davant l’amenaçadora presència anglesa a AquitĂ nia i la rivalitat amb els fronterers comtes d’Armanyac.
L’any 1464 GastĂł IV trasllada la cort bearnesa d’Ortès a Pau, que esdevĂ© seu del tribunal de justĂcia i del parlament del principat de Bearn. Alhora, transforma el castell de Pau en una residència principesca, quedant en un segon terme els criteris defensius a canvi d’una major comoditat i magnificència.  Si vols visitar la ciutat de Pau i veure aquest magnĂfic castell, pots participar en el viatge que organitzem aquest estiu a Jaca, El Tren del Llac d’Artouste, Panticosa i Pau (fes clic aquĂ per veure + informaciĂł), on a mĂ©s farem un bonic recorregut en tren.
Pel seu matrimoni amb Elionor de Navarra llurs successors seran sobirans d’un poderós estat transfronterer format pel regne de Navarra i el principat del Bearn. La tendència francòfila del Bearn-Navarra inquietarà a Ferran el Catòlic, que pren Pamplona (1512) per evitar que els francesos tinguin un peu a la banda sud dels Pirineus. Navarra queda llavors dividida de facto entre l’Alta Navarra, sota domini del rei Carles V de la monarquia hispà nica, i la Baixa Navarra, que es mantindrà en poder del llinatge dels reis de Navarra-Bearn.
Arran d’això, Pau acull la cort navarresa, convertint-se en ciutat reial i guanyant encara major importĂ ncia. En aquest context, els reis del Bearn-Navarra, Enric d’Albret i Margarida d’Angulema, embelleixen el castell de Pau en estil renaixentista (1529-1535), transformant sobretot la part interna de la fortalesa. Del casament entre Joana d’Albret, filla dels reis de Navarra-Bearn, i Antoni de BorbĂł, neix Enric de BorbĂł (1553) al castell de Pau, on hi passa els primers anys.
L’adopció de les idees calvinistes per Joana d’Albret facilitarà l’arribada del protestantisme al Bearn, implicant aquest territori en les guerres de religió que sacsegen França. Arran d’això, el rei de França declara la guerra al Bearn i el castell de Pau és assetjat i pres per les forces catòliques franceses (1569) si bé acaba sent recuperat, mesos més tard, pel comte de Montgommery, comandant de la facció protestant, i retornat a Joana d’Albret.
L’any 1572, en un intent de reconciliar catòlics i protestants, se celebra a ParĂs el matrimoni forçat entre Enric de BorbĂł, hereu al tron de Navarra-Bearn, i Margarida de Valois, germana del rei Carles IX de França. Una setmana desprĂ©s, les tensions esclaten amb la matança de Sant Bartomeu, en què els nobles protestants sĂłn massacrats pels carrers de ParĂs; Enric n’escapa pels pèls però queda retingut a la cort de França. Aquell mateix any, es coronat rei de Navarra-Bearn com a Enric III si bĂ© seguirĂ reclòs a ParĂs fins al 1576, quan aconsegueix fugir al Bearn.
Anys mĂ©s tard, les vicissituds polĂtiques situen a Enric III de Bearn-Navarra com a hereu directe del tron de França pels drets dinĂ stics que tĂ©, si bĂ© roman al Bearn. En aquest context, rep al castell de Pau la sumptuosa ambaixada del duc d’Épernon (1584), que mira de convèncer-lo –sense èxit– que abjuri del protestantisme. L’any 1589 puja finalment al tron de França ara com a Enric IV; comença aixĂ la dinastia dels reis Borbons de França.
El nou sobirĂ , per reforçar la seva frĂ gil legitimitat, es converteix finalment al catolicisme (1593); anys mĂ©s tard signa l’edicte de Nantes (1598), que autoritza el culte protestant per mirar de tancar el conflicte religiĂłs. Enric IV, el rei de Navarra-Bearn nascut a Pau que havia acabat regint França i procurant assolir el complicat equilibri entre catòlics i protestants, Ă©s assassinat a ParĂs per un fanĂ tic catòlic el 1610.
A Enric IV el succeeix el seu fill LluĂs XIII, que preveu la integraciĂł del Bearn al regne de França i la restituciĂł del culte catòlic al lloc. AixĂ, el nou rei de França viatja a la terra del seu pare, visita Pau enmig d’un clima de fredor i hostilitat i Ă©s rebut al castell, on hi celebra missa i jura els furs bearnesos (1620).
A partir d’aquest moment, quan el Bearn deixa de tenir els seus propis sobirans i esdevé un domini del rei de França, el castell de Pau perd la importà ncia que havia tingut com a seu de la cort reial i entra en un lent declivi, fent-s’hi només reformes puntuals.
Al s.XIX, en temps del Romanticisme i dels inicis d’un turisme aristocrĂ tic hivernal a Pau, comencen a realitzar-se Ă mplies reformes al castell, especialment en el mobiliari, la façana, les portes i les finestres. AixĂ, hi faran estada personatges com la reina Isabel II d’Espanya, que s’hi allotja durant la seva fugida a l’exili arran de la RevoluciĂł de la Gloriosa (1868). L’any 1927 el castell de Pau esdevĂ© MuseĂ© National de França i comença a explicar els primers anys d’Enric IV.
Actualment, el castell de Pau tĂ© una fesomia força diferent a la que tindria en els orĂgens al s.XII. Quan ens hi aturem al davant estem presenciant segles d’història, des del temps en què fou erigit com a guardiĂ del Bearn, passant pels anys en què fou bressol i cort de reis i fins als nostres dies, ara com a un sumptuĂłs conjunt de gust decimonònic i MuseĂ© National. En definitiva, el castell de Pau Ă©s el testimoni de l’apogeu i declivi dels senyors del Bearn, un important llinatge que en la seva etapa d’esplendor entre els ss.XV-XVI imperava sobre el cor dels Pirineus.
Passa-t’ho bĂ© aquest agost amb nosaltres en el Viatge a Jaca, el Tren del Llac d’Artouste, Panticosa i Pau (veure + info aquĂ) i gaudeix dels magnĂfics paisatges de la Vall d’Ossau i de la Vall del Tena, acompanyats de les panorĂ miques dels Pirineus Centrals i descobrint nous indrets plens d’història, com les ciutats de Jaca i Pau.