Banksy: l’artista antisistema

Ves a la següent secció

Banksy és el pseudònim d’un artista urbà i activista britànic del qual se’n desconeix la seva identitat, i conegut per les seves controvertides obres carregades de crítica social i política. Diferents equips d’investigació, i inclús universitats han tractat de desvetllar qui es troba darrere d’aquest sobrenom però no ho han aconseguit mai i el misteri al voltant de la seva figura ha anat augmentant. L’autoria de les seves obres només les confirma a través del seu compte d’Instagram, la seva web o la publicació de llibres.

Els seus grafitis els podem trobar als carrers de diferents ciutats i racons de tot el món com Palestina, el Regne-Unit, Estats-Units o França. Les seves obres són impossibles d’entendre sense tenir el compte en quin lloc estan ubicats perquè es caracteritzen per satiritzar situacions polítiques i socials actuals d’on es troben. Mitjançant composicions visuals originals i senzilles i fent servir figures retòriques visuals com la metàfora, les paradoxes o les personificacions, aconsegueix retratar la realitat d’una manera sorprenent.

 

 

L’objectiu de Banksy, és fer-nos adonar de les grans injustícies, incoherències i conflictes que rodegen el món el que vivim, però que sovint normalitzem i obviem. En moltes ocasions les obres són efímeres, perquè les autoritats locals s’afanyen a esborrar-les de les parets o façanes on són pintades i altres vegades són arrancades dels edificis, i venudes a cases de subhastes per grans quantitats de diners, ja que la propietat intel·lectual sobre obres realitzades en espais públics és confusa. De fet, quan apareix un nou grafiti seu, milers d’empreses a tot el món s’afanyen a reproduir-ne els dissenys en quadres, tasses o samarretes per treure’n un rèdit econòmic, una contradicció amb l’esperit anticapitalista de l’autor.

Gran part de les seves obres utilitzen la tècnica de l’estergit (stencil en anglès) que consisteix a aplicar pintura o pólvores de colors sobre una plantilla retallada i perforada que reprodueix el dibuix desitjat i que facilita la realització de còpies de manera senzilla. També, ho combina amb altres objectes o materials com flors, banderoles i aprofita elements urbans com canalons o càmeres de videovigilància per dotar de major vivesa i realisme a les seves creacions.

Una de les seves primeres obres de gran èxit és “Nena amb globus” un mural pintat el 2002 al pont de Waterloo a Londres, on veiem una nena petita a qui se l’hi escapa un globus vermell amb forma de cor, acompanyat de la frase “Sempre hi ha esperança”. Aquesta obra té múltiples interpretacions, però pot evocar a la innocència dels infants i la fragilitat dels seus somnis i de les seves esperances que se l’hi escapen, però que creuen que poden recuperar. Tanmateix, la ironia tan present en l’obra d’aquest autor també porta a interpretar com que la nena ha deixat anar el globus perquè ha perdut la il·lusió i els seus anhels en aquest món actual.

Aquesta obra, que ha estat reproduïda per Banksy en diverses ocasions a diferents llocs, va deixar perplexa a tothom el 2018, quan una còpia emmarcada d’aquesta que acabava de ser subhastada a la famosa Sotheby’s, per més d’un milió d’euros, es va autodestruir. Mitjançant una trituradora integrada en el marc del quadre instal·lada per Banksy, es va desfer en tires de paper. Banksy no volia que es fes negoci privat amb les seves obres de caràcter públic. Malgrat això, a desgrat seu, el valor de la peça d’art va augmentar a conseqüència de la transformació que havia sofert.

 

El 2015, a Somerset (Anglaterra) va muntar un antiparc d’atraccions anomenat “Dismaland”, una burla i atac a Disneyland i considerada la seva obra més gran. De fet en anglès dismal, vol dir depriment, i mostra una realitat completament distòpica.

Només passar el control de seguretat, el personal recordava als visitants que estava prohibit somriure. En aquest parc, que va ser un èxit durant les més poc de cinc setmanes que va restar obert, podíem trobar un estany on tele-dirigir dues barques plenes d’immigrants perseguits per patrulles de policia, piscines plenes d’aneguets de plàstic coberts per petroli, o una ventafocs malferida després d’un accident amb la seva carrossa de cavalls sent fotografiada pels paparazzis, recordant la mort de Lady Diana.

També són reconegudes les seves obres al mur israelià que es troba a Cisjordània. Pretén criticar el conflicte àrab-israelià i donar a conèixer com estan afectant a tota la població palestina, les dures condicions a les que està sotmesa per Israel. Fins i tot va participar en la personalització de les habitacions del “The Walled Off Hotel” de Betlem, autoconsiderat com l’hotel amb les pitjors vistes del món, ja que es troba junt amb l’esmenat mur. En un dels dormitoris, per exemple hi podem trobar un estergit de Banksy on un soldat israelià i un protestant palestí lluiten amb coixins de plomes.

També en el 2019, durant la Biennal de Venècia, Banksy, sense estar-hi convidat, va realitzar diferents obres als carrers de la ciutat per criticar tant la crisi dels refugiats que provoca milers de morts cada any, com la navegació de grans transatlàntics, que fomenten el turisme de masses a Venècia.

De fet, el passat Febrer de 2020, va arribar a Barcelona una exposició no autoritzada per Banksy a l’Espai Trafalgar anomenada “The World of Banksy” on diferents artistes varen reproduir més de 100 obres de l’autor a mida real, havent passat ja per París congregant un total de 150.000 visitants. Quan acabem de descobrir tota la seva obra, ens preguntem si algú que es considera anticapitalista però es lucra fent exposicions i venent algunes obres, no està alimentant el mateix sistema que tant critica. Però així i tot aconsegueix fer-nos reflexionar sobre el món en el qual vivim.

Com diu el mateix Banksy: “L’art hauria de reconfortar el pertorbat i pertorbar a l’acomodat”.

 

Text per Marc Cadena