Bilbao és una ciutat fascinant amb molts segles d’història, i amb una identitat pròpia molt arrelada. Coneix-ne ara 7 curiositats que faran que gaudeixis encara més de la visita.

• Si passeges per Bilbao i et trobes una estrella a terra vol dir que et trobes al Carrer Andra Mari, al costat de l’edifici de la Borsa. I estàs de sort perquè és l’únic punt estratègic del carrer des del qual és possible veure la Basílica de Begonya, patrona del senyoriu de Biscaia i que formava part del perímetre defensiu de Bilbao durant els setges carletes del segle XIX. Si vas caminant pels carrers de Bilbao i descobreixes aquesta curiositat, aprofita i fes-te una foto.

• El Museu Guggenheim Bilbao va obrir les portes al públic per primera vegada el 1997. La coberta exterior del Museu Guggenheim Bilbao està formada per prop de 33.000 finíssimes planxes de titani, material escollit per l’arquitecte canadenc Frank Gehry no només per la vistositat, sinó perquè és immune a la possible corrosió per efecte de la pluja. Algunes de les obres que arriben al Museu Guggenheim Bilbao són tan voluminoses que s’han de transportar per via marítima. Altres arriben al museu a la nit ja que el seu format fa necessari desmuntar els semàfors.

• La famosa escultura floral de Jeff Koons que representa un cadell gegant de Terrier i que rep els visitants del Museu Guggenheim és tot un símbol de Bilbao. L’obra té 13 metres d’alçada i 15 tones de pes i està formada per una carcassa metàl·lica coberta de terra i unes 40.000 flors. Abans d’establir-se definitivament a Bilbao el 1997 , l’escultura va estar exposada al Museu d’Art Contemporani de Sidney (Austràlia) i a Alemanya. Puppy canvia de vestuari dues vegades a l’any. A la primavera i l’estiu llueix colorida amb un mantell format per begònies, alegries, lobelies, petúnies i clavells. A la tardor/hivern abriga amb pensaments, una flor que resisteix bé al fred, a la pluja i la calamarsa.

• L’Hotel Carlton va ser seu del Govern Basc durant la Guerra Civil, circumstància que es pot apreciar avui dia a dos llocs de l’edifici: El primer, les escales de l’entrada principal des de la Plaça Moyua, on encara es poden veure els respiradors de l’antic búnquer. El refugi de formigó va ser construït per ordre del Govern Basc per protegir el lehendakari José Antonio Aguirre i el seu gabinet de l’exèrcit franquista. I l’altre lloc és el Saló Luis García Campos, la sala on es reunien per debatre i celebrar els plens l’any 1936.

• Una altra de les senyes d’identitat de la vila és la rajola. Ha anat pavimentant les voreres des dels anys 20-30, es fabricaven al carrer Mena. Les primeres rajoles eren de formigó esquitxades amb ferritja de ferro i sorra gruixuda, molt pesada i dura amb la finalitat que la gent no rellisqués els dies de pluja.

• Recórrer l’entramat del Casc Vell de Bilbao actualment et porta per les famoses Siete Calles. Tot i això, en els seus orígens, només van ser tres: Somera, Artecalle i Tendería. Va ser al segle XV, al voltant de l’any 1442 quan ja es parla de la resta de carrers que existeixen actualment: Belosticalle, Carnisseria, Barrencalle i Barrencalle Barrena. Precisament, aquest carrer Somera, “el carrer de dalt”, és el que es reconeix com el carrer més antic de Bilbao. Si avui dia és un lloc ideal per passejar, prendre l’aperitiu o reservar taula en un dels seus restaurants, segles enrere va servir com a part de la muralla que envoltava el Primer Bilbao.

• Hi ha alguns dolços que són característics de la ciutat, però un dels més tradicionals és la Carolina. En una cassoleta de pasta de full es col·loca un con de merenga amb xocolata i rovell d’ou. Altres postres populars són el pastís d’arròs, el brioix de mantega, el pastís rus, el jesuïta de cabell d’àngel o el farcit de Vergara.

Escrit per Marc Cadena