5 racons de BCN que semblen altres ciutats

Ves a la següent secció

A la ciutat de Barcelona, trobem racons únics, que durant una estona ens fan viatjar a altres destins com Anglaterra, el Marroc o Itàlia. Descobreix com viatjar altres destins sense sortir de la ciutat comtal.

1. Sevilla

La plaça de Masadas, d’estil neoclàssic i reconeixible pels seus porxos, la trobem a Sant Andreu però només entrar-hi, ens transllada a la ciutat de Sevilla. A la capital del Guadalquivir, l’alegria dels carrers i les places, l’aroma dels tarongers i, la intensitat del sol, es combinen amb més de trenta segles d’història, que han deixat una empremta arquitectònica inigualable.

Aquest racó de Barcelona d’ànima andalusa, fou urbanitzat el 1876 i li dóna nom el qui va ser, l’amo de les terres del voltant, en Pacià Masadas i Teixidó. Advocat, diputat provincial i senador a les Corts va cedir els terrenys a l’Ajuntament. S’hi va instal·lar un mercat on els pagesos de la zona venien els seus productes.

A inicis noranta del segle XX, el mercat va tancar i la plaça es va reorganitzar, quedant com un espai obert envoltat dels porxos sobre els quals  trobem cases antigues que donen a la plaça de Masadas, l’aire sevillà que té actualment.

2. Florència

L’Església de Santa Maria Reina es localitza al famós barri de Pedralbes, i ens fa la impressió de trobar-nos davant d’un palau de la capital de la Toscana, Florència. Aquesta ciutat, coneguda com la capital de l’art i banyada pel riu Arno, es pot considerar la concentració més gran d’art renaixentista que existeix i que respirem a través dels seus monuments, museus i esglésies.

Sense sortir de Barcelona, podem viure l’època de la renaixença a través d’aquesta església, on la cúpula imita la del conegut baptisteri de Sant Joan de Florència i la nau es va dissenyar seguint l’estructura ideada per Brunelleschi per a la capella dels Pazzi, en aquesta mateixa ciutat….

Va ser un projecte de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, conegut pels seus jardins, que va enllestir després de la guerra civil, en Raimon Duran i Reynals.

3. Marràqueix

 

Aromes d’espècies, els murmuris de la Medina, tortuosos carrers de color ocre, venedors ambulants, dàtils i riads on les fonts d’aigua són la banda sonora d’aquest somni atemporal que estem vivint a la Casa Marsans al districte de Gràcia, però que ens fa sentir com si fóssim a Marràqueix.

Aquest particular palau, neix del desig de la família Marsans, propietària de la Banca Marsans i de la primera agència de viatges d’Espanya, de construir una residència d’estiueig a la zona Vallcarca. El seu arquitecte fou Julio Marial Tey i el projecte va ser finalitzat el 1907. Aquest singular edifici denominat casa de Josepa Marsans Peix, és considerat encara un dels millors exemples de l’arquitectura neoàrab que existeix a la Ciutat de Barcelona.

La casa ha tingut moltes funcionalitats. Durant la Guerra Civil va ser expropiada, sent convertida en hospital, caserna, hospici per a nens polonesos refugiats durant la Segona Guerra Mundial i residència per a nenes òrfenes, abans d’esdevenir en l’Alberg Mare de Déu de Montserrat, el primer alberg de joventut de Catalunya.

4. Miami

Miami, és sinònim d’una espectacular vida nocturna, jardins, un clima suau, una atmosfera llatina i platges espectaculars, on els gratacels fan de teló de fons. A Barcelona, podem trobar uns paisatges molt semblants a un dels barris més nous de la ciutat Diagonal Mar, dominats per edificis d’habitatges de luxe molt alts combinats amb parcs que connecten amb el mar.

Diagonal Mar és un dels projectes més grans de Barcelona. Una operació urbanística privada, de capital estranger, com difícilment es faran més, ja que la ciutat està esgotant el seu sòl urbanitzable. Aquest és, fins ara, el barri més nou de Barcelona, i es troba encara en procés de formació i consolidació. El seu extrem de llevant limita amb els terrenys i les instal·lacions on es va desenvolupar el Fòrum de les Cultures 2004, i el conjunt d’edificis d’oficines i hotels de l’entorn.

Fins llavors, hi havia molt pocs gratacels a les ciutats. La reurbanització, a partir de grans esdeveniments com els Jocs Olímpics o el Fòrum de les Cultures, d’alguns barris com el Camp de la Bota, han canviat el destí del barri. El Diagonal ZeroZero, l’Hotel Princess i l’Illa de la Llum entre d’altres, conformen ara el nou perfil marítim de la ciutat amb un estil semblant al de Miami.

5. Oxford

 

Amb els seus antics colleges, els seus carres de pubs i cafès, la ciutat d’Oxford reuneix una combinació d’encant històric i modern, amb la Universitat d’Oxford com a gran referent de la ciutat.

La Biblioteca d’aquesta universitat fou inaugurada el 1602 per iniciativa de professor Thomas Bodley i es caracteritza per conservar els prestatges antics de fusta, les làmpades i les parets curosament engalanades. A Barcelona, podem trobar i remenar llibres en un lloc, molt semblant que ens farà sentir com si fóssim estudiants d’aquesta prestigiosa institució.

Ens referim a La Biblioteca Pública Arús (BPA), fundada l’any 1895 gràcies a Rossend Arús. S’ha convertit en un centre de recerca especialitzat en moviments socials contemporanis i producció bibliogràfica del segle XIX i inicis del XX. Ens rep des de dalt una rèplica de l’estàtua de la llibertat. Va ser l’arquitecte Bonaventura Bassegoda Amigó, l’autor del Projecte i Josep Lluís Pellicer va intervenir en la decoració amb exquisits detalls construïts en bronze i fusta.

 

 

Descobreix el nostre canal de YouTube amb interessants videos culturals realitzats pels nostres guies, fent clic  aquí.